dijous, 29 de juliol del 2010

Han prohibit els toros

Una autèntica llàstima!! 
Es pot discutir si aquesta mesura adoptada pel Parlament de Catalunya coharta la llibertat o fins i tot és antidemocràtica (?!), de fet hi ha grups que ho estan fent. Fins i tot hi ha que ha considerat que, una mesura per evitar aquesta prohibició es fer entrar en joc el Tribunal Constitucional o fins i tot, declarar la fiesta nacional Bé d'Interés Cultural. Un nou intent de judicialitzar la política i aconseguir, mitjançant sentències, el que no s'aconsegueix de forma democràtica. 
Sóc partidari de la prohibició? Sí. Per sentiment patriòtic? No. Les corrides, agradin o no, són patrimoni català i només cal anar a la història per trobar exemples, la Setmana Tràgica s'inicia per una mala corrida...Però en una societat moderna, el maltractament animal és un espectacle denigrant. A més hi ha un altre element a tenir en compte, només hi ha activa una plaça de toros a Catalunya, si no s'haguessin prohibit ara haguessin desaparegut en un temps més curt del que ens pensem.

Molt soroll per no res
Un altre factor a tenir en compte és que Catalunya no és el primer territori de l'Estat espanyol que prohibeix les corrides de toros. Els pioners van ser les Illes Canàries que ja el 1999 prohibien aquests espectacles. És clar que ja feia set anys que no hi havia tauromàquia a les illes afortunades i és clar que no hi havia debat identitari, ni consultes sobiranistes, ni Estatut... Simplement la idea surt de Catalunya.

divendres, 16 de juliol del 2010

Ja ha arribat la Festa Major

Un any més arriba la Festa Major. Enguany s'allarga des de l'11 de juliol fins el 20 de juliol amb actes ja tradicionals, com el Correfoc o l'arengarada i algunes novetats. 
La festa major d'aquest any es caracteritzarà per dos aspectes. El primer és l'austeritat en els actes i el segon és menys visible: la tensió en la seva organització. No ha sigut fàcil per a les persones que hi érem al darrera (i que, en certa mesura, encara hi som) però tot és molt més fàcil quan és té clar quin és el paper de cadascú. Aquest és un element de reflexió important per a l'AAVV La Margarida i per a les altres entitats representades a la comissió de festes. Reflexió que ha de ser tranquila, acurada i, sobretot, posterior a la pròpia festa major.

Els actes estan preparats, la festa ha arribat i tot sortirà bé (així ho espero) i és per això que només falta per dir: Bona Festa Major!!

dimarts, 13 de juliol del 2010

Arees Residencials Estratègiques

Sembla que aquest blog cada cop és més visitat. N'estic content perquè està tenint més rellevància de la que esperava. La setmana passada vaig rebre un correu amb una nota de premsa de l'Incasòl on parlava de les bondats de les ARE i, sobretot, de la que està prevista construir al nostre municipi.
Aquesta ha d'ocupar 19,35 hectarees a la banda sud de Montbui, això és, entre el Pi i Tibidabo, el riu Anoia i la nova Ronda Sud d'Igualada. S'hi han reservat 56.000 m2 de terreny per a equipaments i serveis i es pretén construir 1239 habitatges, 798 dels quals seran de protecció oficial. 
Veurem en molt poc temps el naixement d'un nou barri que contarà, a diferència d'altres creixements urbanístics anteriors, dels corresponents plans urbanístics i dels recursos econòmics necessaris per dur-lo a terme. O com a mínim, així s'espera.

Dubtes i reptes de futur
Tots sabem que la teoria sempre és molt maca i que la pràctica, sovint, situa les coses al seu lloc. La veritat és que aquesta ARE sembla que és una necessitat estratègica nacional, de país, i és per això que serà benvinguda. Però també comportarà noves problemàtiques que, potser, no han estat contemplades o, com a mínim suficientment contemplades. Aquest nou barri comportarà un creixement de Montbui en 4000 habitants, dins de la comarca més afeblida econòmicament i dins del segon municipi de la comarca amb major taxa d'atur i, en aquest indicador, dels primers de Catalunya. És evident la construcció del nou polígon Plans de la Tossa i les potencialitats que aquest té però, serà suficient? Potser només el temps ens doni la raó.

Aquest salt demogràfic convertirà el municipi de Santa Margarida de Montbui en el que es considera una ciutat (+ de 10000 habitants) però quedaran sense resoldre moltes qüestions, la primera és la dependència de Montbui respecte a Igualada, que més que actuar com a capital de comarca s'ha convertit en centre d'un gran entrellat urbà completament interrelacionat a tots els nivells. 

També caldrà resoldre la qüestió dels nuclis allunyats del de Sant Maure, l'autèntica ciutat. Aquests són nuclis, el Saió, Coll del Guix i Santa Margarida, eminentment rurals en la seva trama urbana, activitat econòmica tradicional i idiosincràcia que han anat perdent les seves característiques per convertir-se en "barris dormitori" en el millor dels casos, o urbanitzacions d'estiueig en el pitjor. Dins d'aquesta consideració queden també les diverses masies que figuren al nostre municipi. 
La nova situació que es crearà, en molt poc temps, demandarà noves solucions que poden passar per una descentralització administritativa, amb la creació d'una o més entitats municipals descentralitzades, o fins i tot, trencaments més traumàtics. 

Aquests són aspectes que poden anar apareixent a mesura que creixi aquest nou barri i que, esperem, ja tinguin en compte aquells que s'han de presentar a les properes eleccions municipals.

dissabte, 10 de juliol del 2010

Avui ens comencem a acomiadar

Bé, de fet ja fa temps que això passa. Però avui és diferent, avui comença a anar de debò. Comencem un procés que ens ha de dur a la independència de Catalunya en un període prudent de temps. La darrera sentència del Tribunal Constitucional espanyol ha deixat morta la via federal a Espanya i, el que és pitjor, ha liquidat la Democràcia a Espanya.
La mateixa existència del TC (que no es dóna en les democracies més importants) ja és una mostra d'antidemocràcia i en el "cas dels catalans" és cada cop més evident. Si els parlaments i els pobles aproven, de manera democràtica, una llei, aquesta només pot ser aplicada per la Justícia, mai reformada ni retallada i aquesta sembla la funció del TC. Més enllà està la qüestió de la legitimitat d'aquest tribunal.
Més simptomàtic és com s'ha arribat a aquesta situació, un partit polític, que no té la capacitat per decidir a Catalunya (ni la tindrà per si sol) i una alta institució espanyola (que veia com li desapareixien competències) han decidit recòrrer als tribunals el que no poden guanyar democràticament, i encara diuen que això és democràtic. Jo en dic fer passar bou per bèstia grossa. I més tenint en compte que altres comunitats autònomes han reformat els seus estatuts "fotocopiant" el català sense que ningú es queixés.

La via federal és morta, toca independència

En López-Burniol ho deia, cal definir el futur d'Espanya i l'encaix de Catalunya en ella. I només donava dues alternatives: la via federal o la independència. La via federal ha quedat liquidada pel TC i pels partits espanyols, ningú hi creu en ella de veritat (i si en queda algun, és un idiota, en l'accepció clàssica del terme). Per tant, encorsetada com queda Catalunya dins d'una Espanya que ni ens entén ni ens vol entendre, cal cridar molt alta que ja n'hi ha prou, que si no ens volen, no ens hi quedarem. Ara toca independència.

No assistiré a la manifestació d'aquesta tarda a Barcelona per motius personals, no hi seré físicament però si d'esperit. I com jo, molts catalans hi aniran no a defensar un Estatut d'Autonomía insuficient, si no per deixar molt clar que ja n'hi ha prou i que avui comença una nova etapa: el tram final del camí cap a la Independència de Catalunya.

diumenge, 4 de juliol del 2010

Quan es té informació...

Es poden fer rectificacions. 
Això ve a col·lació del meu primer post en aquest bloc, on com se sol dir "rajava" i bastant. Que consti que això no és una rectificació del dit ni del que penso, simplement informo de coses que m'han arribat i que expliquen i ajuden a donar un altre punt de vista.
De tots els serveis que hi ha al Centre de Serveis Municipal n'hi ha dos que tenen explicació de la seva falta d'efectivitat. El més fàcil d'explicar és la farmaciola: és un servei privat i qui l'explota només hi dedica dues hores diàries, empresa privada, cadascú decideix com fa les coses. Després es podrà ampliar, o no, en funció de la demanda.

Tema Centre de día: sembla que encara hi ha algun tràmit depenent de la Generalitat de Catalunya per permetre l'inici de l'activitat però que hi ha demanda (potser massa i tot) i que en poc temps iniciarà la seva activitat.

Cal dir que el primer sorprès sóc jo en saber la ràpida repercussió que aquest bloc ha tingut i que a més a més serveix per a fer veure les mancances i necessitats del nucli de Santa Margarida. Tant de bo altres persones i entitats fossin tant ràpids i eficients a l'hora de detectar, denunciar, explicar i solucionar els problemes.