divendres, 19 de juliol del 2013

Seguint aquest camí...

Ahir, dijous 18 de juliol, es presentava en un sopar a l'Ateneu Igualadí de la Classe Obrera (sí, aquest és el nom complet) l'associació Súmate, presidida per Eduardo Reyes. 
Encetarem una conversa interessant i es marcaren els objectius comarcals: fer que Súmate tingui presencia a la comarca de l'Anoia i començar a dur el missatge favorable al dret a decidir i a la independència del nostre país. Els arguments eren molts i ja coneguts: econòmics i sentimentals. Fins aquí tot molt normal per a una entitat declaradament independentista, un clàssic per als que portem molt temps en aquest moviment.
El que singularitza Súmate però és una altra qüestió i és l'orígen de la major part dels seus membres i simpatitzants, a més de com volen transmetre el seu missatge. 
Ells es defineixen com a gent de cultura i llengua castellana/espanyola, persones que, sense renunciar mai als seus orígens volen un futur millor per a ells i els seus, considerant-se també, profundament catalans. No hi ha retrets, no hi ha renúncies, simplement existeix la voluntat de ser i d'assolir un futur millor.
Fa temps que l'independentisme existeix, però mai havia aconseguit traspassar les fronteres mentals que imposava el fet de dur determinats cognoms o parlar una determinada llengua; semblava que per ser independentista s'havien de tenir un mínim de vuit cognoms catalans, però això ja fa temps que no és així i, com molt bé demostren la gent de Súmate català és, sobretot, qui vol ser-ho, vingui d'on vingui i es digui com es digui.

Jo, fill d'extremenya i andalús, i per tant amb família repartida per tota la geografia espanyola, no podia allunyar-me d'aquesta entitat. En el fons són "els meus" i crec, sincerament, que la feina que duen a terme i duran, és molt més que necessària, és imprescindible. Per tant, només puc desitjar-los tota la sort del món, per a ells i per al nostre país.

divendres, 12 de juliol del 2013

Impostos

Aquesta setmana va carregada d'informació, poques notícies bones, més enllà del "tour" presidencial pel Brasil que ha implicat el posicionament per l'estat propi de destacats empresaris i l'èxit en les inscripcions per a la Via Catalana. N'hi ha d'altres menys bones com son les intencions de diversos grups d'extrema dreta de realitzar un "homenatge" al "glorioso alzamiento nacional" o bé la publicació dels anomenats "papers de Bárcenas" on es destaca la trama corrupta del finançament del PP i els seus principals càrrecs (ara al govern espanyol).
No parlaré de cap d'aquests casos, ja hi ha prou literatura a la xarxa. Incidiré en una altra qüestió.
Dimarts el ministre d'Economia, Cristóbal Montoro, responia al Senat espanyol, a preguntes de CiU, que és Espanya qui financia Catalunya, més enllà de la mentida evident, el greu era el to emprat, de fatxenderia supina. 
Si bé és cert que Catalunya té l'accés al crèdit internacional vetat aquesta circumstància es dona pel fet que Catalunya encara forma part de l'Estat espanyol, i no per què no sigui capaç, ella sola d'assumir nous deutes. (Si convé, aquesta ja és una altra qüestió).
La realitat, però, és molt tossuda. Tot i que ja sabem que els impostos generats i recaptats a Catalunya no només serien capaços de finançar-la completament si no que generarien un important superàvit, apareixen dues notícies que ens ho confirmen.
La primera és la confirmació, per a l'any 2011, de la modificació important en el criteri d'ordinalitat. Així, Catalunya és la tercera comunitat autònoma en generar ingressos per a l'estat, mentre que la inversió (el retorn d'aquests impostos) d'aquest la situa en desè lloc, evidentment, es produeix una pèrdua de capitals o, dit d'una altra forma, un important espoli fiscal.
També va aparèixer ahir l'estudi, realitzat per la plataforma Catalunya diu Prou, en què s'afirma que una Catalunya independent recaptaria fins a 8000 milions d'€ més en impostos en cas de ser un Estat independent. 

Abaixar impostos?

Aquest dimarts, Oriol Junqueras, president d'ERC, proposava que, en cas d'independència, Catalunya podria abaixar impostos. Concretament parlava de rebaixar l'IRPF de les rendes més baixes i l'IVA, sobretot l'anomenat IVA cultural i el de productes bàsics. Argumentava que una rebaixa d'aquests tipus imposotius animaria el consum i, per tant, permetria una millora de l'economia. 
Es pot considerar que aquest és un argument demagògic però hi ha dues qüestions importants. La primera és que només els Estats tenen capacitat normativa en aquest aspecte i la segona és, realment volem baixar impostos? Impostos alts impliquen serveis millors i impostos baixos suposen pitjors serveis, a priori. 
Aquesta circumstància obre un nou debat: quin tipus d'estat del benestar volem? 
Personalment, tot i que sembla atractiva la baixada d'impostos, prefereixo una alta cobertura pública i, per tant, impostos elevats. Ara bé, vull cobertura pública, no despesa sumptuària i corrupció.



dijous, 4 de juliol del 2013

Torna la llei de jurisdiccions

Aquest dilluns apareixia una notícia que ha passat relativament desapercebuda, la modificació del codi penal militar introdueix la capacitat dels organismes de justícia militar de jutjar civils en cas de "conflicte armat". 
Tenint en compte la situació actual, en que cada cop més veus demanen una intervenció militar per tal de "salvar Espanya" i el procés català avança aquesta modificació es converteix en una poc velada amenaça.
Espanya recupera, d'aquesta manera, la tant impopular i poc democràtica llei de jurisdiccions vigent entre el 1906 i 1931 que situava sota la jurisdicció militar aquells fets i opinions que es considerés que atemptessin contra "l'honor de la pàtria i l'exèrcit", evidentment, espanyols.

Així doncs, aquesta modificació del codi penal militar espanyol és una involució en tota regla, una més. 
I encara es pregunten per què volem marxar...