diumenge, 30 de març del 2014

Un drac ferit... de mort?

Ahir, 29 de març, es celebrava a Igualada la tercera edició de la fira dedicada a les manifestacions festives vinculades amb el foc (diables, correfocs, trabucaires...), el Firafoc un esdeveniment bianual que permet apropar aquestes manifestacions festives tant nostrades però, alhora, tant incompresa. Una altra vegada destacava la presència de colles igualadines (tant pel que fa a l'aspecte més purament pirotècnic, com musical) i novament trobavem una gran absència.
Els grans absents, després de tres edicions ja, segueix sent la colla de Drac i Diables de Santa Margarida de Montbui. Ara bé, no és gens extranya aquesta situació atesa la vitalitat que, de un temps a aquesta part, va mostrant aquesta colla, o millor dit, grupuscle. 
Aquesta colla porta un temps de declivi acusat i són diverses les causes que han dut a la pràctica desaparició del grup. La primera d'aquestes dificultats (l'ordre no atén a importància ni a cap consideració, és una simple enumeració de factors) la trobem en la manifesta incomprensió d'alguns sectors -persones i entitats- vinculats a l'organització de les successives Festes Majors, que releguen el correfoc (acte principal de la colla) a un paper secundari, quan no "molest". El segon factor negatiu ha estat l'aparició de personalismes (en el passat i en el present) dins de la colla que han fet pensar que determinades persones eren "imprescindibles" per al bon funcionament del grup; en tercer lloc el difícil o gairebé impossible relleu generacional dins de la colla amb comptadíssimes incorporacions i importants baixes. Finalment, però, apareixen factors legals i administratius que afecten negativament el grup: el primer és la directiva europea 2007/23/CE, coneguda com a "llei del foc", que limita i controla la venda i us de material pirotècnic ha obligat a realitzar determinats tràmits que, econòmicament parlant, suposen un greuge a totes les colles i afecten molt negativament al seu sosteniment econòmic. L'altra qüestió és la incomprensió (en alguns casos pot arribar a semblar hostilitat) per part de l'administració municipal que, per desídia, perjudica el grup.
Tenint en compte, però, aquests factors, n'hi ha un de no enumerat però que és cabdal per al desenvolupament del grup: la voluntat. La voluntat de tirar endavant la colla, la voluntat de superar els entrebancs i la voluntat de sortir-se'n tot i els entrebancs (reals o ficticis) que apareixen a l'hora de desenvolupar l'activitat. Aquesta voluntat no pot venir d'un individu, ni tan sols d'un petit grup d'individus. Ha de ser un impuls col·lectiu, de la mateixa colla i, també, de totes aquelles persones implicades en un moment o altre amb la colla i la Festa Major (i les festes, en general). 
No ens podem quedar a casa esperant que ens facin el correfoc, ni podem pretendre que aquest sigui l'únic acte del Grup de Drac i Diables de Santa Margarida de Montbui, si no hi ha un fet que deixondeixi el grup, el drac restarà ferit, ferit de mort. 

divendres, 14 de març del 2014

Intrussisme professional

La setmana passada s'iniciaven els actes de commemoració del Tricentenari (de la derrota definitiva de l'11 de setembre de 1714, quin si no?) a Igualada amb una conferència del director del CC el Born. No és una mala idea, no, però hi ha elements a criticar d'aquest programa d'activitats, sobretot el fet que la major part dels actes acadèmics siguin en dies de diari i en horaris impossibles per als que tenim la "sort" de treballar. 
Però no és aquest el motiu principal de l'entrada d'avui, ja us ho podeu imaginar. En aquest mateix programa podem veure que el "currículum" resumit del director del CC Born, Quim Torra, ens informa de que és llicenciat en dret, editor i escriptor, professions molt vinculades a la història així a primer cop d'ull, oi?
També, buscant una mica, podem veure com Quim Torra està vinculat a Omnium Cultural i l'ANC. Veiem doncs, com determinades adscripcions polítiques fan que determinades persones ocupin càrrecs per als que, sembla, no estarien qualificats d'entrada.
Que consti que no és una crítica cap el senyor Torra qui, fins ara, es mereix tot el meu respecte. Vull fer una crítica a aquest intrussisme professional que patim alguns especialistes. Qualsevol aficionat a la història es pot convertir en "historiador amateur", qualsevol "opinador" es converteix en "periodista" i, fins i tot, algú amb una mica de talent es converteix en "músic" o "artista". És fàcil ser intrús en determinades disciplines, tothom si veu amb cor. Potser aquesta seria una qüestió a tenir en compte de cara el futur.

divendres, 7 de març del 2014

Crimea, un (mal) exemple per a Catalunya

Imatge prou explícita. Les forces "d'autoprotecció"
de Crimea envolten el Parlament autònom.
Està passant, és de rabiosa actualitat. El parlament autonòmic (o regional) de Crimea va aprovar, ahir mateix, la incorporació d'aquesta regió autònoma d'Ucraïna a Rússia i ha convocat un referèndum d'"autodeterminació" per al proper 16 de març. D'aquí 10 dies!! Això és velocitat!!

S'alcen ara veus de l'independentisme més crític amb el "procés" que lloen el camí emprés per aquesta regió ucraniana, ai! però perden de vista el camí i les circumstancies que s'hi estan produint i que han dut a aquesta situació. 
La primera d'aquestes circumstàncies, greus, és que a Crimea s'ha produït una invasió militar més o menys encoberta per part de tropes russes o filo-russes (el Kremlin insisteix a parlar de "forces d'autoprotecció" que, a mi, personalment, em sonen a màfies) . La segona circumstància és que el procés crimeà s'està duent amb el recolzament explícit de Rússia, interessada en recuperar o, millor dit, ampliar la seva àrea d'influència històrica. Tampoc hem de perdre de vista que aquest esclat pro-rus es produeix després d'una revolta de, com a mínim, la meitat d'Ucraïna contra l'altre meitat; els pro-Unió Europea contra els pro-Rússia. Finalment, un altre factor a tenir en compte és la situació de violència explícita contra els contraris a la secessió (que per molt que vulguin assimilar els nostres unionistes, no es produeix aquí, ni ganes), vexats, detinguts i agredits com hem pogut veure a les nostres pantalles.

Per altra banda, també veiem l'argumentari que fan servir organismes internacionals i altres Estats en contra d'aquest intent de secessió. Per una banda la UE fa servir la consitució ucraniana (dèbil argument, molt dèbil) a instàncies de l'Estat espanyol per oposar-se a aquest fet, potser no han tingut temps de valorar-lo com cal. Per altra banda, és molt més acurada l'anàlisi feta i expressada pels Estats Units que fan servir el dret internacional, apel·lant al dret a la integritat territorial dels estats, car, molt encertadament, vinculen el "desig" annexionista de Crimea a una ocupació militar perpetrada per Rússia.

Per tot això no s'ha de prendre com a model el cas de Crimea; ja que s'aproxima més als casos d'Ossètia del Sud o Abkhàzia, estats de facto no reconeguts per ningú però tutelats, amb afany expansiu, per Rússia; per al procés nacional català, cal fugir-ne! Tampoc, doncs, la reacció internacional serà la mateixa ni ho ha sigut. El cas català o escocès segueix sent interpretat com un "afer intern" de l'estat espanyol (o britànic) mentre que Crimea és una qüestió internacional, en tant en quant hi intervé un tercer estat amb objectius propis. 

No tinguem tanta pressa, que, a vegades, no son bones conselleres però tampoc defallim.

dimarts, 4 de març del 2014

La guerra de Crimea

La crisi d'Ucraïna s'ha desenvolupat de forma sorprenent i perillosa per a Ucraïna, Rússia i la mateixa Unió Europea. Si fa unes setmanes tot es centrava en la polèmica decisió de, l'ara ja expresident ucrainés Víctor Ianukóvitx, de trencar les converses que durien a un pacte comercial d'Ucraïna amb la UE pressionat per la Rússia de Putin contrari a aquest acord, ara la qüestió es pot considerar de "pre-guerra".
Fem un resum ràpid, la negativa a subscriure aquest acord comercial porta a Ucraïna a una situació de no retorn, econòmicament molt feble -Ucraïna no disposa de liquiditat ni de més crédit bancari- ha de buscar una sortida, només la UE o Rússia podien ajudar l'estat en fallida. L'interés de la UE era obrir una nova porta cap a l'est (potser per anar a buscar el gas ucrainès, turc i de l'Orient Mitjà) sense passar per Rússia. Políticament, però, existeix una minoria pro-russa representada en part per Ianukóvitx que, davant de les pressions russes, decideix trencar les negociacions amb la UE i aproximar-se a Rússia.

Aquí esclata l'oposició anti-russa, organitzada en l'Euromaidan, que, defensant postulats democràtics (discutibles, si més no) inicia una autèntica revolució que deposa Ianukóvitx i s'atorga el poder.
Aquesta situació, però, porta a la divisió del país entre partidaris de Ianukóvitx i detractors d'aquesta, divisió que coincideix, curiosament, amb la distribució majoritària o minoritària de la població d'origen rus. 
El país, queda,doncs, dividit en dos i Rússia adopta una actitud bél·lica recolzant els partidaris de Ianukóvitx. El primer pas ja l'hem vist: maniobres militars i ocupació de la República Autònoma de Crimea. Ara, però, ja proposa fins i tot un referèndum d'autodeterminació per a aquest territori seguint l'estela dels referèndums escocès i català d'enguany. Putin, qui, fins fa pocs dies, deia que aquests referèndums serien ilegals... 
Tot i que històricament Crimea havia estat més pròxima a Rússia el seu "sentiment nacional" és present, però, aquest referèndum neix d'una voluntat pròpia o és una estratègia del Kremlin per assegurar-se la seva presència a la zona (de forma imperialista) com ja va succeír amb Abkhàsia i Ossètia a Geòrgia? Només el temps ens donarà respostes.