dissabte, 26 de març del 2011

Ronda de circumvalació

Ahir divendres 25 d'abril, pels volts de les sis de la tarda. Casualment em trobaba al poble recuperant-me d'uns problemes estomacals que no vénen al cas però molt millor que dos dies abans així que vaig decidir que era un bon moment per prendre l'aire i deixar-se veure, ara que ha arribat la primavera. En arribar al carrer Anselm Clavé, també conegut com "la carretera" hem va sorprendre la munió de gent i, sobretot, de vehícles policials que es reunien en aquell punt habitualment tant poc frecuentat. La resposta al meu interrogant no es va fer esperar. Un camió-grua que transportava el que semblava ser un generador elèctric (d'aquells que es van posar de moda a Barcelona ara fa un parell d'estius...) i no havia recollit bé la grua es va enganxar en els cables elèctrics que travessen la carretera provocant un petit desastre. Sí, els va arribar a arrencar, cosa que va deixar durant una bona estona part del poble sense electricitat. 
Fins aquí l'anècdota.

Això em va fer recordar que hi ha projectada una ronda de circumvalació que ha de transcòrrer a l'est del nucli de Santa Margarida arrencant des de davant de les instal·lacions de Moix SL i sortint a una nova rotonda situada (en el futur) a l'alçada del pont del Sanahúja, cosa que permetria allargar el carrer Progrès i donar-li sortida. 
Així mateix, aquesta ronda permetrà, en el futur, alleugerir de circulació pesant el centre del nostre poble, tant castigat en els últims anys per la circulació indiscriminada d'aquest tipus de vehícles i que sovint ho fan de maneres poc segures. Ah! I segurament ens evitariem situacions com la que ha provocat aquesta entrada.



divendres, 18 de març del 2011

Estalvi energètic

Estem en època de crisi. Les dades de l'atur, de creixement econòmic, del PIB, etc així ens ho indiquen. Ja fa temps que ho sabem. A tot això hem d'afegir el darrer increment del preu del petroli provocat per les revoltes (o revolucions) al món àrab i, sobretot, la revolta a Líbia, que ha fet pujar molt per sobre dels 100 dòlars el barril de cru, cosa que ha portat a un increment del preu de la benzina i de la factura energètica.
Les diverses administracions han posat fil a l'agulla i ja s'intenta estalviar a tot arreu. Així des de la Generalitat de Catalunya s'anuncien retallades per tot arreu i el govern de l'Estat espanyol, per fer-nos estalviar, diuen, ha rebaixat el límit de velocitat en autovia i autopista dels 120 km/h als 110 km/h. 
Però vet aquí la incongruència. Mentre totes les administracions retallent i estalvien el nostre ajuntament sembla no donar-se per al·ludit; així he pogut comprovar com en la nova zona urbanitzable de la Mercè (entre Vista Alegre i l'IES) recentment oberta s'han pintat els corresponents passos de vianants i s'han senyalitzat amb el seu senyal vertical corresponent, cosa que segons el codi de circulació és més que suficient. Imagino que pensant en la seguretat dels usuaris de la via també s'han instal·lat a cada cruïlla semàfors en ambre per avisar de la perillositat del pas. Gràcies per pensar en la nostra seguretat però, ara em pregunto. Quant ha costat cada semàfor? Què costa mantenir-los encesos les 24 hores del dia? És necessària tanta senyalització? Ens hem tornat tots bojos?


Segur que és necessària tanta senyalització?


diumenge, 13 de març del 2011

Poca vista?

Fa unes setmanes la revista Time va publicar la "Top 10 Aspiring Nations" un llistat dels 10 territoris al mon amb més possibilitats d'esdevenir estats independents en els propers anys. Sorprenentment Catalunya no apareix en aquesta llista mentre sí que ho fan territoris com Cascadia o Vermont. 
El més greu del cas és la miopia demostrada per aquesta revista no només pel cas català, amb moltes més possibilitats per esdevenir estat en els propers anys que el País Basc (ja en parlarem un altre dia d'aquesta qüestió), si no que obvia casos més que evidents de possibles independències. El primer, per posar-ne un, és el cas de Groenlàndia, un territori nominalment danès, amb una amplíssima autonomia i que només necessita d'una declaració formal d'independència per constituïr-se com a estat. L'altre cas, també més que evident és el de la possible fragmentació de Bèlgica en dos estats diferents: Flandes i Valònia; situació més que probable en un període de temps curt, vist el desenvolupament polític d'aquest estat de la vella Europa.

dissabte, 12 de març del 2011

Pluja

Feia molts dies que no vèiem ploure. Era una necessitat ja a aquestes alçades de l'any. No, de moment no hi ha sequera ni sembla que hi hagi res que indiqui que serà així, però sempre és interessant un canvi climatològic, el bon temps és meravellós, que ningú em malinterpreti. Però era necessari que ploguès, calia tenir un cap de setmana "tranquil" sense expectatives i sense possibilitat de fer vida al carrer.
És una llàstima per a determinades activitats outdoor però estareu d'acord amb mi que uns dies tancadets a casa per guadir del dolce far niente ens va bé a tots de tant en tant. 
Per cert, tal i com he polemitzat al Facebook, és un bon dia per dutxar-se, així com a mínim estalbiarem en aigua. (És un xist).
Bé, els mapes del temps indiquen que demà sol, com a mínim ens deixarà un diumenge maco la pluja de dissabte.



dimarts, 8 de març del 2011

Montbui, el municipi amb més atur de Catalunya

Desgraciadament no és una novetat. L'atur és endèmic a Santa Margarida de Montbui però no s'han buscat solucions (o com a mínim solucions eficaces) a aquest problema.
La dependència econòmica vers Igualada ha estat històrica i encara es manté tot i els intents de dotar el municipi d'un polígon industrial que arriba tard, massa tard. Aquest polígon, a més de ser una ferida oberta al territori no serà capaç, per si sol, d'oferir una sortida viable a la situació econòmica actual ja que, agradi o no, a la comarca de l'Anoia hi ha un excés de sol industrial mentre que ens manquen zones on poder ubicar serveis d'oci i cultura que, si bé no poden oferir tants llocs de treball directes si poden generar un creixement econòmic que suposi un increment de les ofertes laborals. 
Altrament, però, no és només una qüestió de sól. També és un canvi de mentalitat que hem de dur a terme tots plegats, administracions, ciutadans i empreses. 
Encara hi ha qui diu que "Catalunya serà industrial o no serà" però al meu entendre aquest és un model de desenvolupament obsolet. El component industrial ha d'existir, és clar, però de la mateixa manera que no podem tornar al model del totxo (culpable en bona mesura del que està passant) no podem anar encara més enrere i pretendre que serà la indústria qui salvarà l'economia catalana. 
No hi ha solucions màgiques però un polígon industrial i una carretera no son, de ben segur, els mecanismes que ens permetran sortir del forat.

Per saber-ne més:

diumenge, 6 de març del 2011

Per fí, Montbui Decideix

Un any després del primer intent Montbui organitzarà la consulta per la Independència de Catalunya. Finalment la coordinadora nacional, després de veure els bons resultats de la iniciativa duta a terme l'any passat a l'Espelt (Òdena) ha cregut convenient que el proper 10 d'abril els nuclis antic (Santa Margarida), el Saió, Coll del Guix i Maiola, a més a més de les masies (que configuren una agrupació electoral) organitzin aquesta consulta. 
Tot i que el temps és molt limitat (falta poc més d'un mes per al dia D) es preveu una participació alta garantida per una campanya d'informació valenta.
Podeu obtenir més informació visitant el bloc de Montbui Decideix.

dissabte, 5 de març del 2011

Laportisme

El salt de l'expresident del FC Barcelona, Joan Laporta, a la política va ser interpretat per molts -entre els que m'incloc- com una estratègia personalista destinada a mantenir la "visibilitat" d'un personatge que, un cop finalitzada la seva etapa com a president de la primera entitat de Catalunya, es fondria en les ombres de la història. Vaja, un "divo". 
Però aquesta setmana, i sobretot l'entrevista publicada al diari Ara d'ahir (4 de març del 2011), i els fets que ha protagonitzat ens han donat una sorpresa, una grata sorpresa. SI s'esberla, i això no és bo, però el que si que ho és és el motiu pel que ho fa. Joan Laporta ha vist la necessitat (ara!) de que l'independentisme polític treballi des de fronts comuns i és per això que volia sumar SI a la candidatura conjunta d'ERC i rCat a Barcelona. Però l'aparell del partit que va crear li ho ha impedit i SI anirà sola a les municipals: vist el desenvolupament de tot el procés se'ls augura una gran patacada.
Laporta no ha confirmat però, si hi anirà o no a les llistes de l'independentisme unificat o si simplement s'inivirà, això sí, el seu paper al Parlament queda en entredit. Diputat no adscrit? El senyor Laporta serà tot ell un subgrup parlamentari? Votarà amb SI o ERC? 
Massa preguntes sense resposta.