dimarts, 27 de setembre del 2011

El castellà no s'hauria d'ensenyar a les escoles de Catalunya

No, aquesta no és meva. És una afirmació del lingüista madrileny Juan Carlos Moreno Cabrera. Potser seria hora de començar a fer-li una mica de cas.

Teniu l'entrevista completa que va publicar Eldebat.cat ja l'any 2008.El castellà no s'hauria d'ensenyar a les escoles de Catalunya

dimecres, 21 de setembre del 2011

Spain's Secret Conflict

Us deixem tot seguit el documental que intenta explicar la lluita nacional catalana al món. Interessant document per a conèixer la realitat nacional catalana i la seva lluita per la llibertat.

Now we publicice the documentary that tries to explain about the catalan national strugel to the world. An interesting documet for known about the catalan national reality and his strugle for freedom.









divendres, 9 de setembre del 2011

El domini

 Una de les batalles encara no perdudes de la llengua és el reconeixement de la seva unitat. L'orígen d'aquest conflicte, que és més polític que lingüístic, el trobem en la forma en que es va iniciar la normalització de la llengua, la creació del seu estàndard. Així d'entre les dues opcions proposades, la de Fabra i la d'Alcover l'academicisme es va decidir per la fabriana, més vinculada al català central i allunyada dels particularismes regionals que defensava Alcover. Això ha provocat que determinats sectors polítics interpretin que la llengua parlada als seus territoris no es pugui denominar català i consideren, amb la creació d'Acadèmies de la Llengua, que es tracta no d'un dialecte d'una llengua comuna, si no d'una altra llengua. Aquests casos són espcialment flagrants al País Valencià i a la Franja (de Ponent o Oriental, tot depèn des d'on es miri) on, en un cas, s'ha creat una Acadèmia pròpia i, en l'altre s'intenta trencar la unitat, fins i tot, dialectal.
Si ens atenem a raons merament científiques no podem parlar de diferents llengües (català, valencià, balear (?), "xapurriau") si no de diferents dialectes que, si ve mantenen unes característiques pròpies que els diferencien, mantenen una unitat que els fa intercomprensibles entre sí, això és, una llengua.
És curiós, però, per altra banda, que qui defensa l'existència d'aquestes "llengües" ho faci,majoritàriament, no en la llengua que pretèn defensar si no en una altra i aliena, el castellà. Voluntat política de desintegrar una realitat sociolingüística i nacional? Altament probable.
Tot i que la unitat de la llengua no sempre ha de ser utilitzada com a una pretesa unitat nacional, sí s'ha de respectar, com a mínim a nivell social, científic i polític aquesta unitat lingüística. 
Tampoc, però s'ha de fer servir la unitat lingüística com a simple argument polític irredemptista (a Alemanya, a Itàlia o a Hongría no els hi ha anat gaire bé) i han de ser altres els arguments que portin a recuperar una certa unitat política dels Països Catalans. Ara bé, la llengua hi ajuda i molt.

dijous, 8 de setembre del 2011

Manipulant la història

Ja hem parlat anteriorment del que suposa manipular la història. Malauradament els exemples es mantenen i apareixen de nous. Ahir, un conegut partit polític català de tall espanyolista va presentar un joc que pretén "fer evident la veritat històrica" de la diada de l'11 de setembre, Diada Nacional de Catalunya.
Tot i que, en línies generals, aquest joc de preguntes i respostes, fa un recorregut pels fets històrics bastant correcte, cau en errors flagrants com situar la caiguda de Cardona l'any 1711, cosa que no es produirà fins el 18 de setembre del 1714 (com bé saben els cardonins) o indicar com a data del Decret de Nova Planta l'any 1705, quan fou proclamat el 1716, dos anys després del final de la guerra de Successió.
Més enllà d'aquestes consideracions cal dir que la història sempre s'ha de relativitzar i s'ha de situar en el seu propi context. Si bé és cert que aquest decret anul·lava, majoritàriament, els drets de la oligarquia catalana també posava fi a un model polític basat en el pactisme de les Corts amb el Rei, eliminava el Dret Civil català i, finalment, iniciava la persecució de la cultura i la llengua catalanes, que encara dura.
És per aquesta personalitat política, jurídica i cultural que es van prendre com a referent nacional els fets de l'11 de setembre del 1714. És més, hi ha qui valora molt més l'endemà, jornada en la que els barcelonins van sortir al carrer a recuperar tot allò que havia quedat malmés per la guerra i, en la mesura del que fos possible, recuperar la normalitat.


dissabte, 3 de setembre del 2011

A l'escola, en català!

La nova interlocutòria del TSJC a la Generalitat de Catalunya per a que posi fi a més de trenta anys d'immersió lingüística a l'escola catalana, fent que el castellà passi a ser llengua vehicular és un atac més a la nació catalana. Una victòria més per a l'espanyolisme que creu que qualsevol llengua que no sigui la seva és quelcom que s'ha d'arraconar o destruïr. Un nou atac a la dignitat nacional catalana i a la nostra personalitat. 
Tant fa si diversos estudis internacionals assenyalen que el bilingüisme, per si mateix, és beneficiós per a l'aprenentatge de qualsevol matèria o si, fins i tot, pot endarrerir l'aparició de malalties neurodegeneratives com l'Alzheimer. Tampoc és important tenir en compte que aquest, el de la immersió, és un model que s'ha exportat arreu del món i que ha rebut diversos premis. Finalment, tampoc es té en compte que és una irrisòria minoria els que demanen l'escolarització dels seus fills en castellà, durant el curs passat només es van produir 15 casos a tot Catalunya!
Els que demanen aquest despropòsit s'escuden en la llibertat d'elecció dels pares, però jo, com a pare, no sempre puc escollir. No hi ha prou llibres infantils (i no infantils) en català, el cinema en català és virtualment inexistent i, sort en tenim de TV3 i el Club Super 3 per què si no, ni la televisió se salvaria. Tampoc hi ha joguines en català (bé, sí, però encara menys que llibres, i ja no parlem dels preus).
Com ens poden dir ara que l'escola deixarà de ser l'únic espai públic en el que desapareixerà la normalitat d'expressar-se en català. 
Per aquest camí, la llengua tornarà a quedar relegada a l'àmbit familiar i folclòric. Evitem-ho!