El domini

 Una de les batalles encara no perdudes de la llengua és el reconeixement de la seva unitat. L'orígen d'aquest conflicte, que és més polític que lingüístic, el trobem en la forma en que es va iniciar la normalització de la llengua, la creació del seu estàndard. Així d'entre les dues opcions proposades, la de Fabra i la d'Alcover l'academicisme es va decidir per la fabriana, més vinculada al català central i allunyada dels particularismes regionals que defensava Alcover. Això ha provocat que determinats sectors polítics interpretin que la llengua parlada als seus territoris no es pugui denominar català i consideren, amb la creació d'Acadèmies de la Llengua, que es tracta no d'un dialecte d'una llengua comuna, si no d'una altra llengua. Aquests casos són espcialment flagrants al País Valencià i a la Franja (de Ponent o Oriental, tot depèn des d'on es miri) on, en un cas, s'ha creat una Acadèmia pròpia i, en l'altre s'intenta trencar la unitat, fins i tot, dialectal.

Si ens atenem a raons merament científiques no podem parlar de diferents llengües (català, valencià, balear (?), "xapurriau") si no de diferents dialectes que, si ve mantenen unes característiques pròpies que els diferencien, mantenen una unitat que els fa intercomprensibles entre sí, això és, una llengua.
És curiós, però, per altra banda, que qui defensa l'existència d'aquestes "llengües" ho faci,majoritàriament, no en la llengua que pretèn defensar si no en una altra i aliena, el castellà. Voluntat política de desintegrar una realitat sociolingüística i nacional? Altament probable.

Tot i que la unitat de la llengua no sempre ha de ser utilitzada com a una pretesa unitat nacional, sí s'ha de respectar, com a mínim a nivell social, científic i polític aquesta unitat lingüística. 

Tampoc, però s'ha de fer servir la unitat lingüística com a simple argument polític irredemptista (a Alemanya, a Itàlia o a Hongría no els hi ha anat gaire bé) i han de ser altres els arguments que portin a recuperar una certa unitat política dels Països Catalans. Ara bé, la llengua hi ajuda i molt.