dimecres, 4 de desembre de 2013

Recentralitzats o expulsats

El procés avança. Tot i que encara esperem la pregunta i la data (diuen que arribarà a finals d'any) i sembla que els més pessimistes ja creuen que hi ha qui està aplicant el fre (Unió? el PSC?, sectors d'ICV?) es produeixen fets que ens fan pensar que això va de veritat. Fets, que, a primer cop d'ull, no permeten ser optimistes, no, però que són bones pistes. Anem a veure'ls.

Centralització

Ahir, la Vanguardia, publicava un article on s'avançaven les intencions racionalitzadores del govern espanyol, intencions que tenen a veure amb la supressió d'organismes duplicats i serveis. No s'amaguen, en aquest document de més de 700 pàgines les intencions recentralitzadores (diuen unificadores) del govern de l'Estat sota la premissa de que "tot allò que pugui fer l'Estat, no ho facin les autonomíes". És curiós que, en el moment que es demana una separació la resposta de l'Estat sigui la recentralització i és més greu tenint en compte que contradiu un dels principis de la UE, que indica que si existeix una administració propera a la població sigui aquesta la primera en oferir els serveis que necessita aquesta. Fer tot el contrari. 
L'objectiu és ja evident, buidar de contingut les administracions locals (reforma de l'administració municipal, supressió d'organismes autonòmics...) i reforçar les estructures de l'Estat per fer-lo més centralista. Aquesta és l'alternativa espanyola.

Fora dels organismes internacionals

Continuen, per altra banda, les amenaces d'expulsió de la futura Catalunya Estat de tots els organismes internacionals. La primera va ser l'amenaça d'expulsió de la OTAN. Podriem parlar una llarga estona d'aquesta qüestió, però la pregunta que ens hauriem d'intentar respondre és una altra. Realment la Catalunya Estat voldria estar a la OTAN? Segons els resultats del referèndum del 1986 tot sembla indicar que la voluntat dels catalans és quedar-nos al marge. 
Avui, Durao Barroso, en una resposta a Ramon Tremosa diu que la Catalunya Estat quedaria fora de la UE ja que es configuraria com un "tercer estat" i, per tant, els Tractats de la UE no serien d'aplicació a aquest nou Estat.
Per altra banda, el ministre Margallo (Afers Exteriors, dada curiosa), afirma que una Declaració Unilateral d'Independència deixaria Catalunya com un "estat fallit" similar als casos d'Ossètia del Sud o Abkhàzia. Fins fa poques setmanes no contemplaven la possibilitat d'una DUI, ara sí. Ja tenim un canvi.

Ja hem vist un canvi en el discurs, ara ja s'admet la possibilitat d'una DUI, fins ara negada categòricament. Però també veiem un altre canvi i no poc important. Els organismes internacionals que ja han fet declaracions sobre la qüestió (OTAN, UE) parlen de "tercers estats". Això implica, es miri com es miri, que existirà un cert reconeixement de la declaració com a Estat de Catalunya. Estats que podran negociar, o no, la seva integració en els esmentats organismes internacionals. La qüestió no és tant el "com" es negociarà, si no el "quan", abans de la separació, durant el procés de separació o posteriorment?

1 comentari:

  1. El que està clar, però això sempre ho hauria d'haver estat, es que com a possibilitat existeix: sempre ha existit. La pregunta és "com fer-ho?". La negativitat des de l'opinió és símptoma de la seva possibilitat i de l'espai, fins i tot legal, que dona marge a tal tipus d'acció. És, justament, aquest "quan" que has senyalat el que preocupa, perquè mentrestant què podria passar? T'imagines que Espanya estigues, avui dia, fora de la Unió? Em sembla que llavors trobariem a faltar Europa.....

    ResponElimina