dijous, 7 d’agost de 2014

Marxant...

Quan l'independentisme era minoritari s'albirava la independència com un objectiu, un objectiu llunyà en el temps, un horitzó a molt llarg termini que potser faria necessari el creixement, continu però lent, dels independentistes convençuts, potser a un nivell vegetatiu, natural, de diverses generacions. Després de quatre anys de mobilització i conscienciació nacional, iniciada amb la sentència negativa del Tribunal Constitucional espanyol al nou Estatut d'Autonomia de Catalunya del 2006 i publicada el 2010 s'ha produït, però, un creixement espectacular. Exponencial. Aquells que no s'ho havien plantejat s'hi han convertit, els vells autonomistes s'han adonat que amb Espanya no hi ha res a fer...
Mentalment el canvi és important. De tenir la independència com a objectiu hem passat a entendre-la com un mitjà; un mitjà per millorar molts aspectes que, inicialment, no solen afectar-nos (o això sembla): millorar la sanitat, l'ensenyament, la qualitat democràtica, perseguir la corrupció política i econòmica, millorar la nostra economia... millorar, terme clau.
També però s'ha produït un canvi important en les perspectives. Una de les preguntes de l'independentisme (i molt més de l'autonomisme) era si seria possible la independència. Si era una possibilitat real o simplement un desig benintencionat però completament inviable. La resposta ens ha arribat, no tant pels múltiples estudis i anàlisis (tant des de l'independentisme organitzat de nova fornada com des d'organismes internacionals), i la resposta no és només que la independència és perfectament viable si no que, fins i tot en determinats aspectes, seria una millora evident. Tampoc la pregunta és com fer-ho ja que els mecanismes han estat perfectament explicats i fins i tot aplicats, mecanismes que, en definitiva, es resumeixen en una declaració unilateral, com a tot arreu.
La pregunta ha aclarir és, però, una altra. La gran incògnita és quan. Quan assolirem aquest objectiu, quan tindrem el mitjà principal que necessitem per millorar? Esperem que aviat, tenim en l'horitzó una data clau i que s'ha de convertir en una data important de la nostra història. El quan és el proper 9 de Novembre de 2014, moment en el que, d'una manera o altra, però amb un gran somriure, so
m cridats a votar.
 I votarem. No en tingueu cap dubte.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada