dimecres, 24 de febrer de 2016

Pactar a Espanya: la quadratura del cercle

Han passat ja dos mesos de les eleccions espanyoles, unes eleccions que per a molts catalans habien de ser intrascendents. Els resultats que es produiren aquell 20 de desembre obrien un ventall gairebé impossible de tancar. La victòria va correspondre, sorpresivament, al PP però aquest s'està mostrant incapaç de consolidar la seva posició i els partits emergents (Podemos, Ciudadanos...) no han assolit els seus objectius de ser realment decissius i provocar un canvi.
Després de la retirada, a última hora i per sorpresa, de Mariano Rajoy com a candidat arriba el torn del líder del PSOE de proposar la seva candidatua. Coneixent les pròpies debilitats (internes i externes) està intentant quelcom difícil, però sembla que no impossible: bastir un ampli acord que li permeti assolir la investidura.
I sembla que ho està aconseguint. Per una banda ja ha negociat amb Podemos, però sense arribar a cap acord concret i ahir assolia el pacte amb Ciudadanos, un pacte que pretén la regeneració democràtica (sic) i la reforma "exprés" de la constitució espanyola.
Un pacte insuficient i que dificulta possibles pactes necessaris (sembla ser que a Podemos no li agrada gaire, aquest acord).
Si analitzem bé el pacte veiem que la música sona bé, però la lletra, el detall, ja grinyola. Centremnos en un punt, la supressió de les diputacions, una de les institucions polítiques més antigues de l'organització de l'Estat (foren creades el 1848) i que s'han convertit en centres de poder polític i d'administració territorial molt potents. Com a exemple, són les encarregades de gestionar els impostos municipals del 90% dels municipis. (per cert, les diputacions forals no es toquen)
Només aquest punt ja ens fa pensar que aquest acord, és fantasiós i inaplicable, i menys en tres mesos.
Altres són els elements que ens fan pensar que Pedro Sánchez no serà president i es produiran noves eleccions (molt probablement al juny). La manca de suports ja que no està clar que Podemos acabi recolzant aquest pacte, la negativa del PP a "deixar fer" (i ja no diguem a reformar la Constitució) i, sobretot, l'aritmètica. Una aritmètica que fa que el vot negatiu d'ERC i DiL bloquegi qualsevol opció de formar govern a Espanya.
No per allunyat (per espai i per pensament) deixa de ser interessant seguir aquests moviments. Amb crispetes.

1 comentari:

  1. a mi em sembla que Merkel, BCE, TROIKA, FMI i l'IBEX35 trucaran al senyor Rajoy i li diran "abstenció o retirada del (teu) sou!"...i ja tindrem govern, el mateix govern que ara fa 5 anys no va voler escoltar res de les veus del 15M...
    Però ei, com deia Victor Hugo: ningú esborra la idea que ja és a l'aire del temps present.

    ResponSuprimeix