divendres, 10 de juny de 2016

Mandra, infinita mandra

Ja hi tornem a ser. Aquesta mitjanit ha arrencat una nova campanya electoral, després de la que ha sigut la legislatura més curta de la història recent de l'Estat espanyol (oblidant, és clar, les legislatures de la I República, qui s'enrecorda ja?). 
Una campanya que anirà farcida de missatges de "canvi" i de "legalitat", una campanya que a alguns il·lusionarà i a d'altres, la majoria, avorrirà. Una campanya que, sobretot, haurà de lluitar contra l'abstencionisme, adobat gràcies a la incapacitat d'uns polítics, els espanyols, que han demostrat la seva incapacitat per arribar a acords que puguin permetre iniciar el camí cap a la ressolució dels problemes reals.
D'altres, però, ens la mirarem des de la barrera, com qui veu passar els brins d'herba que el vent s'endú. Mandrosament. I per què? Per què no son les nostres eleccions, són les eleccions per triar el govern d'un país que no és el nostre, que no ho ha sigut mai, i no per què hi hagi un document que així ho certifiqui si no que hi ha unes actituds, una manera de tractar-nos individual i col·lectivament que així ho demostren.
Però no obstant aquesta mandra, el 26 de juny hi anirem. Per una qüestió de dignitat, per la necessitat de dir-hi la nostra, per la necessitat de dir-los que ja n'hi ha prou, que també hi som i hi serem, sempre. Ni que sigui per bloquejar!
I ara faré campanya, campanya per una idea, per un anhel. Hem de demostrar, i sobretot després dels darrers aconteixements, que això no s'ha acabat, que seguim endavant en la construcció de la República Catalana, que si anem a Madrid és per dir-los que gràcies, però nosaltres anem tirant i que, si en volen parlar, ens trobaran ben a prop, allà asseguts, al seu costat, però que no ens vendrem el país per quatre engrunes, que ja fan tard i que no tenen res a oferir-nos que ens sedueixi, simplement perquè ni saben què oferir-nos i tampoc sabran complir-ho.
I no us enganyeu amb cants de sirena d'aquells que diuen que ho podran fer, no podran. Simplement perquè tampoc volen fer-ho. 
Sí, molta mandra, infinita mandra em farà anar a votar el 26 de juny, una altra vegada, però ho faré i espero que molts de vosaltres també ho feu. 
I què votaré? Per qui ho faré? Ho faré per tots. I votaré aquells que millor poden acomplir aquest anhel, aquells que estan més a prop del meu pensament i de la meva idea de futur. 
Si encara no teniu la resposta, mal senyal, per què encara us ho esteu pensant. 

1 comentari:

  1. Totalment d'acord per tant, amb mandra però a votar, x defensar la dignitat de Catalunya a Madrid

    ResponSuprimeix