divendres, 8 de febrer de 2013

"Tranquilos, es papel mojado"

Amb aquesta afirmació (aproximadament) la vicepresidenta del govern espanyol Soraya Sáenz de Santamaría negava la validesa jurídica de la declaració de sobirania aprovada el passat 23 de gener pel Parlament de Catalunya. Avui el govern espanyol, després de rebre l'informe de l'advocacia de l'Estat, ha decidit recórrer aquesta declaració al Tribunal Constitucional. Els retrets entre uns i altres ja han arribat i només cal seguir-los a la premsa. 
En el fons de la discussió existeix una qüestió important: el grau de democràcia i el mateix concepte d'aquesta. La visió del govern espanyol (i de certs sectors de l'unionisme) emmarca la democràcia dins de la Constitució espanyola, limitant-se a dir que tot el que es troba dins del marc que aquesta dibuixa és democràtic, el que no ho fa, no ho és. És una visió legalista. 
El punt de vista del govern català i dels partits catalans partidaris del dret a decidir afirma que la democràcia es basa en el fet que els ciutadans decideixin el seu futur i siguin les institucions qui preguntin. 
Democràcia és el govern del poble i és el poble qui ha de respondre a les preguntes, si les lleis (per molt "democràtiques" que siguin) han d'impedir aquest exercici, realment podem parlar d'una societat democràtica?
I una altra pregunta retòrica. La setmana passada coneixíem el cas de corrupció que afecta el Partido Popular espanyol i, sobretot, la seva cúpula directiva. En aquesta circumstància, i tenint en compte l'actual situació econòmica, quina legitimitat pot oferir l'actual govern espanyol?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada