divendres, 1 de febrer de 2013

Corruptus in extremis

Els casos de corrupció política a l'Estat espanyol van caient com un veritable reguitzell, casos com Gürtel, Nóos, l'operació Puerto, Pallerols, Filesa, Palau, ITV... i desgraciadament un llarg etcètera fa que que ja estiguem acostumant-nos a sentir a parlar de la corrupció que afecta a la pràctica totalitat dels partits polítics, a tots els nivells, i moltes de les grans empreses.
La corrupció és un element present en la vida política des de temps immemorials (ja els clàssics grecs i romans es preocupen d'aquesta qüestió) però significativament el nivell de corrupció és inversament proporcional al nivell de democràcia que existeix en les societats que les pateixen.
El darrer cas destapat, que afecta al PP, és especialment greu. Les revelacions de l'ex-tresorer del PP, Luis Bárcenas, indiquen que la cúpula d'aquest partit va participar de l'entrellat corrupte més greu, de més llarga durada i més ben estructurat de la història de la "democràcia" espanyola. 
I quina és la reacció dels que han rebut el dit acusador de Bárcenas? Negar-ho tot i, en poc temps, arribar a contradiccions.
En molts aspectes l'Estat espanyol és francament molt poc democràtic però aquest és l'indicador definitiu. El fet que les cúpules del partit que ara mateix governa, el mateix que ha incomplert les seves promeses electorals, una a una, es vegi involucrat en un cas d'aquesta gravetat confirma aquest important dèficit democràtic.

És possible acabar amb la corrupció? Com?

La resposta a aquesta pregunta és, malauradament, no. Ja hem dit que la corrupció ha existit sempre i, desgraciadament, sempre existirà. La qüestió és, es pot apaivagar i reduir al mínim? I aquí la resposta és afirmativa. Només exposarem un seguit d'exemples d'accions que podrien allunyar la corrupció de casa nostra:
  1. Dignificar la tasca política: si bé els polítics semblen ben pagats, sovint l'empresa privada pot oferir més i acabar captant les millors ments i talents. Dignificar la política passaria primer per fer-la rendible i atractiva econòmicament per a aquestes ments i talents, però també per allunyar susceptibilitats.
  2. Transparència: qualssevol acció política és un acte públic i així és com hauria de ser. Sovint, actes de partit queden tancats en els partits. S'han de fer transparents.
  3. Justícia eficaç i àgil: aquesta màxima és d'aplicació en tots els aspectes de la justícia. En els casos de corrupció, però, es fa encara més necessària. L'eficàcia s'ha de traduir en condemnes exemplars i, sobretot, aplicables; desterrant figures tant poc justes com l'indult. L'agilitat, a més a més, permetria que aquests casos no s'agreugessin (per continuïtat) o, respectant la presumpció d'innocència, es realitzessin judicis genèrics de culpabilitat, estigmatitzant la política com a activitat.
  4. Flexibilitat democràtica i millor representativitat:sovint una opció política no ens convenç completament, volem triar el millor que ens ofereixen uns i altres, els sistemes de llistes obertes podrien permetre aquesta tria. La representació s'ha de millorar, seguint criteris de territorialitat, més que de percentatge de vot. Finalment, s'haurien d'establir mecanismes de control: limitació de mandats, eliminació de les compensacions econòmiques als alts càrrecs, etc.
  5. En definitiva una major qualitat democràtica: el creixement de la democràcia provoca una reducció de la corrupció. Aquestes propostes són aplicables i depenen de la voluntat política de dur-les a terme. Si realment el poble té el poder aquestes propostes, que ja son al carrer, seran aplicades més tard o més d'hora (esperem que més d'hora).

2 comentaris:

  1. Article molt interessant però no hi estic d'acord amb al primer punt "dignificar la tasca dels polítics".
    Una millor representativitat democràtica, reduir el grau de representativitat podria millor el sistema democràtic conduint-lo cap a una democràcia més directa i no tant representativa. La transparència, una obvietat en tota democràcia, hauria de ser patent en tant que és de la "res publica" del que es parla i, en tant que ens afecta a tots, de tots és responsabilitat saber tot allò que succeeix, però amb una democràcia directa, la transparència hauria de venir quasi obligada. I la justícia, al servei d'aquesta transparència, no cal dir que hauria de ser tan ràpida com pugues.
    Això em porta a pensar que un Estat amb democràcia directa, transparent i una justícia ràpida que pugui possibilitar tal sistema, requereix d'una injecció de diners molt més elevada: la "res publica" no s'alimenta sinó de la mateixa "res publica". Una inversió molt més elevada en política per tal d'assegurar una bona política, però no per pagar grans sous "atractius" als dirigents, com si això fos la "panacea" contra la corrupció sinó quasi amb un sistema altruista: així com la democràcia seria directa, no podria ser la democràcia del gran Estat sinó del petit Estat. L'acció política ha d'estar motivada més per un instint de voler fer allò per la "res publica" que no per un sou. Tot i que això pot derivar a pensar que al no tenir sou només la podrien exercir aquells que ja tenen suficient diners per viure, quasi es convertiria en una oligarquia. Però un Estat democràtic directa no pot permetre aquest tipus de política.
    El sou dels polítics és, si més no, una qüestió molt difícil de tracta, ja que si cobren més no significa que no siguin corruptes, i si no cobren res, llavors només la podran exercir aquells que tenen diners. Però, en una democràcia directa del petit Estat, té un polític un gran càrrec, una gran responsabilitat? Ocupa tant de temps la política petita? No pot obtenir, en aquest cas, un sou de funcionari estàndard? Preguntes i més preguntes contra aquesta davallada de corrupció que enceta cada matí des de fa ja massa temps.
    Retorno al títul que resumeix l'article: quan menys democràcia, més corrupció. ¡Cal una democràcia més real i no tan representativa!

    ResponElimina
  2. Es tracta en aquest cas, de l'estratègia del pal i la pastanaga. Justícia dura sí, però també recompenses justes. Coneixem els sous dels alts càrrecs, són exageradament alts, però a nivells inferiors (de regidor fins a simple parlamentari) els sous són, en alguns casos, miserables. Aspecte a millorar i racionalitzar.

    ResponElimina