La setmana passada hem topava amb una
imatge curiosa, era una captura d'una doble pàgina d'un conegut
diari espanyol monàrquic (l'ABC, per a ser més exactes). En ella
s'hi reflectien les “raons” de la nació espanyola i els motius
per estar orgullós de formar-ne part. El primer ja era una gran
mentida: “Espanya és l'únic país europeu que no ha modificat les
seves fronteres des del 1492” afirmen sense por. Com tot seguim
veurem, aquesta és la primera gran mentida, després, la resta
d'afirmacions, cauen pel seu propi pes. Comencem mentint i seguim en
la línia, podem pensar.
Bé, si considerem com a cert que el
1492 es configura Espanya (que no ho és, ni molt menys) podem anar a
la realitat.
El 1492 finalitza l'anomenada
“Reconquesta” amb l'ocupació del regne de Granada per part de
Castella, però encara perviu un estat peninsular no vinculat a la
monarquia dels Trastàmara: el Regne de Navarra. Primer error.
El 1504, amb la mort d'Isabel de
Castella, Ferran es retira als seus regnes d'Aragó i s'acabarà
casant amb Elionor d'Aquitània, amb qui tindrà un fill (tots dos
moriran amb pocs dies de diferència en néixer l'infant).
El 1512 el Regne de Navarra és
incorporat a Castella per conquesta militar i, finalment, el 1516
l'hereu d'Isabel i Ferran, Carles I, ocuparà el tron dels regnes
hispànics.
Aquesta situació però, es veurà
modificada el 1580, moment en que Felip II (I d'Aragó), es
convertirà en rei de Portugal.
Fins aquí, tot eren guanys
territorials, però amb el segle XVII comença la decadència i les
pèrdues territorials: el 1640 es produiran les revoltes portuguesa i
catalana, cosa que fa que aquests territoris se separin de la
Corona. El 1659 es produirà el retorn del Principat de Catalunya,
però escapçat pel nord amb la pèrdua del comtat del Rosselló i
part de la Cerdanya, que passen a mans franceses en virtut del
Tractat dels Pirineus, que, per cert, no ha sigut mai denunciat per
Espanya.
La guerra de Successió suposa, de fet,
una nova pèrdua territorial per a Espanya, així, des del 1705
Espanya perd els territoris de la Corona d'Aragó de forma temporal,
adquirirà Olivenza a costa de Portugal i, finalment, perdrà de
forma definitiva Gibraltar i, fins el 1802 ,l'illa de Menorca, que
passaran a mans britàniques.
El segle XIX veurà, però, les
darreres modificacions territorials espanyoles. Tot i la recuperació
de Menorca, la guerra del Francès suposarà la pèrdua de Catalunya,
incorporada a França el 1812. Situació que es mantindrà fins la fi
de les guerres napoleòniques, el 1814.
Aquestes modificacions territorials son
molt més fàcils de seguir amb l'animació que us adjuntem. Tot i
que només he tingut en compte el territori peninsular i les Balears,
podríem fer un exercici similar amb l'Imperi espanyol, però només
faríem que constatar una constant: la mentida del nacionalisme
espanyol, manipulant la història, i sobretot, el retrocés continuat
del territori espanyol, que pel que tot sembla indicar, no s'ha
aturat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada