dimecres, 12 de juny de 2013

Llengües oficials

Parlar de llengües oficials d'un estat és complicat. I més quan s'està en un procés com el català, amb un complet enfrontament entre la metròpoli i la colònia, que ha fet que una de les llengües parlades al nostre territori s'hagi convertit en la llengua dels colons i de l'Estat. El castellà és vist com una imposició i de fet, podem considerar que, en certa mesura, ho és.
La proposta, llençada a l'aire per ERC i CiU durant la darrera campanya electoral, que en una Catalunya independent el castellà podria tenir un estatus de cooficialitat, ha generat debats encesos i problemes diversos i mesures com la llei Wert no han fet més que complicar la situació.
La veritat és que en una Catalunya independent amb el castellà com a llengua oficial la situació del català seria similar a l'actual: una llengua minoritzada. 
Així doncs, en la Catalunya independent les llengües oficials han de ser el català i l'aranés (en tot el territori) i no el castellà, que podrà ser emprada pels seus parlants de la mateixa manera que ara, però no de forma oficial en la comunicació amb l'administració o en l'ensenyament.
Concretament, en aquest darrer punt, en l'ensenyament, el castellà passarà a ser considerada una "llengua estrangera" o així és com crec jo que s'hauria de fer.
Si no es produeix aquesta situació seguirem en una situació de diglòssia desfavorable al català i a més, caurem en un cert paternalisme covard vers la població catalana castellanoparlant.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada