divendres, 7 de març de 2014

Crimea, un (mal) exemple per a Catalunya

Imatge prou explícita. Les forces "d'autoprotecció"
de Crimea envolten el Parlament autònom.
Està passant, és de rabiosa actualitat. El parlament autonòmic (o regional) de Crimea va aprovar, ahir mateix, la incorporació d'aquesta regió autònoma d'Ucraïna a Rússia i ha convocat un referèndum d'"autodeterminació" per al proper 16 de març. D'aquí 10 dies!! Això és velocitat!!

S'alcen ara veus de l'independentisme més crític amb el "procés" que lloen el camí emprés per aquesta regió ucraniana, ai! però perden de vista el camí i les circumstancies que s'hi estan produint i que han dut a aquesta situació. 
La primera d'aquestes circumstàncies, greus, és que a Crimea s'ha produït una invasió militar més o menys encoberta per part de tropes russes o filo-russes (el Kremlin insisteix a parlar de "forces d'autoprotecció" que, a mi, personalment, em sonen a màfies) . La segona circumstància és que el procés crimeà s'està duent amb el recolzament explícit de Rússia, interessada en recuperar o, millor dit, ampliar la seva àrea d'influència històrica. Tampoc hem de perdre de vista que aquest esclat pro-rus es produeix després d'una revolta de, com a mínim, la meitat d'Ucraïna contra l'altre meitat; els pro-Unió Europea contra els pro-Rússia. Finalment, un altre factor a tenir en compte és la situació de violència explícita contra els contraris a la secessió (que per molt que vulguin assimilar els nostres unionistes, no es produeix aquí, ni ganes), vexats, detinguts i agredits com hem pogut veure a les nostres pantalles.

Per altra banda, també veiem l'argumentari que fan servir organismes internacionals i altres Estats en contra d'aquest intent de secessió. Per una banda la UE fa servir la consitució ucraniana (dèbil argument, molt dèbil) a instàncies de l'Estat espanyol per oposar-se a aquest fet, potser no han tingut temps de valorar-lo com cal. Per altra banda, és molt més acurada l'anàlisi feta i expressada pels Estats Units que fan servir el dret internacional, apel·lant al dret a la integritat territorial dels estats, car, molt encertadament, vinculen el "desig" annexionista de Crimea a una ocupació militar perpetrada per Rússia.

Per tot això no s'ha de prendre com a model el cas de Crimea; ja que s'aproxima més als casos d'Ossètia del Sud o Abkhàzia, estats de facto no reconeguts per ningú però tutelats, amb afany expansiu, per Rússia; per al procés nacional català, cal fugir-ne! Tampoc, doncs, la reacció internacional serà la mateixa ni ho ha sigut. El cas català o escocès segueix sent interpretat com un "afer intern" de l'estat espanyol (o britànic) mentre que Crimea és una qüestió internacional, en tant en quant hi intervé un tercer estat amb objectius propis. 

No tinguem tanta pressa, que, a vegades, no son bones conselleres però tampoc defallim.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada