diumenge, 30 de març de 2014

Un drac ferit... de mort?

Ahir, 29 de març, es celebrava a Igualada la tercera edició de la fira dedicada a les manifestacions festives vinculades amb el foc (diables, correfocs, trabucaires...), el Firafoc un esdeveniment bianual que permet apropar aquestes manifestacions festives tant nostrades però, alhora, tant incompresa. Una altra vegada destacava la presència de colles igualadines (tant pel que fa a l'aspecte més purament pirotècnic, com musical) i novament trobavem una gran absència.
Els grans absents, després de tres edicions ja, segueix sent la colla de Drac i Diables de Santa Margarida de Montbui. Ara bé, no és gens extranya aquesta situació atesa la vitalitat que, de un temps a aquesta part, va mostrant aquesta colla, o millor dit, grupuscle. 
Aquesta colla porta un temps de declivi acusat i són diverses les causes que han dut a la pràctica desaparició del grup. La primera d'aquestes dificultats (l'ordre no atén a importància ni a cap consideració, és una simple enumeració de factors) la trobem en la manifesta incomprensió d'alguns sectors -persones i entitats- vinculats a l'organització de les successives Festes Majors, que releguen el correfoc (acte principal de la colla) a un paper secundari, quan no "molest". El segon factor negatiu ha estat l'aparició de personalismes (en el passat i en el present) dins de la colla que han fet pensar que determinades persones eren "imprescindibles" per al bon funcionament del grup; en tercer lloc el difícil o gairebé impossible relleu generacional dins de la colla amb comptadíssimes incorporacions i importants baixes. Finalment, però, apareixen factors legals i administratius que afecten negativament el grup: el primer és la directiva europea 2007/23/CE, coneguda com a "llei del foc", que limita i controla la venda i us de material pirotècnic ha obligat a realitzar determinats tràmits que, econòmicament parlant, suposen un greuge a totes les colles i afecten molt negativament al seu sosteniment econòmic. L'altra qüestió és la incomprensió (en alguns casos pot arribar a semblar hostilitat) per part de l'administració municipal que, per desídia, perjudica el grup.
Tenint en compte, però, aquests factors, n'hi ha un de no enumerat però que és cabdal per al desenvolupament del grup: la voluntat. La voluntat de tirar endavant la colla, la voluntat de superar els entrebancs i la voluntat de sortir-se'n tot i els entrebancs (reals o ficticis) que apareixen a l'hora de desenvolupar l'activitat. Aquesta voluntat no pot venir d'un individu, ni tan sols d'un petit grup d'individus. Ha de ser un impuls col·lectiu, de la mateixa colla i, també, de totes aquelles persones implicades en un moment o altre amb la colla i la Festa Major (i les festes, en general). 
No ens podem quedar a casa esperant que ens facin el correfoc, ni podem pretendre que aquest sigui l'únic acte del Grup de Drac i Diables de Santa Margarida de Montbui, si no hi ha un fet que deixondeixi el grup, el drac restarà ferit, ferit de mort. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada