divendres, 31 de maig de 2013

Països Catalans (II): Organització política

El procés independentista que afecta principalment el Principat està tenint el seu ressò, més o menys significatiu, a la resta dels Països Catalans. Així hem vist com existeixen agrupacions territorials de l'ANC a la Franja de Ponent, a la Catalunya Nord i també a Mallorca (tot i que aquesta, finalment, no s'ha arribat a constituir).
Tot i els ritmes diferents, la Nació Catalana avança cap a la construcció d'un nou estat, o diversos. Cada cop és més evident que serà el Principat aquest primer nou estat, però, com es configurarà, si mai arriba a passar, l'estat que sorgirà dels Països Catalans?

El precedent històric

La història ens pot servir per donar-nos pistes. Si bé la conquesta de nous territoris es podria haver dut a terme amb una simple incorporació d'aquests a la corona (ampliant d'aquesta manera els territoris del comtat de Barcelona) hom preferí dotar aquests territoris d'una personalitat jurídica i política pròpia. 
Així veiem com el 1239 es crea el Regne de València, separat dels regnes d'Aragó i els territoris catalans, amb la seva pròpia personalitat jurídica i legal.
Més tard, el 1262, es crea el regne de Mallorca, que fins i tot té la seva pròpia nissaga reial separada de la branca principal dels comtes de Barcelona. Aquesta situació perdurarà fins el 1343, amb la reincorporació a la Corona d'Aragó. 
Això ja indica quin podria ser un model a restablir.

Models polítics

Un estat català

La primera opció a tenir en compte seria la creació d'un únic estat català unitari. La independència del Principat podria desencadenar un efecte "dòmino" que arrosegués altres territoris dels Països Catalans. Aquest s'anirien incorporant a l'Estat Català que ampliaria el seu marc geogràfic, però sense modificar substancialment la seva organització administrativa que seria de tipus centralista. És una opció possible, però no la més dessitjable ja que podria ocasionar recels entre territoris i, sobretot, no seria garantia de respecte per a les singularitats "regionals".

Diversos estats catalans independents

Les separacions dels territoris dels Països Catalans d'Espanya podria arribar a generar tres "estats catalans" (Catalunya, País Valencià i Illes Balears) que funcionarien de forma completament independent sense cap més vincle polític que els que estableixin possibles tractats internacionals. També la vinculació cultural seria important però només fixada per acords entre aquests estats. Això permetria la màxima autonomia però diluiria la Nació Catalana no en tres estats si no quatre (recordem que Andorra seguiria sent un estat independent).

La Confederació Catalana

Aquest és, al meu entendre, el millor dels models a assolir. Es configurarien tres (o més) estats catalans -País Valencià, Catalunya,Illes Balears i, eventualment, Andorra- que a nivell intern serien completament independents i autònoms però que compartirien aspectes comuns: representació exterior, defensa i política d'infraestructures interestatal. Això permetria configurar una confederació d'estats que fos atractiva a territoris reticents a una possible incorporació (País Valencià, Catalunya Nord, Franja de Ponent, l'Alguer o, fins i tot, la mateixa Andorra).

Règims autònoms especials

Al sí del territori històricament català existeixen territoris no catalans no dificilment identificables: la Vall d'Aran, la Fenolleda o les comarques castellano-parlants del País Valencià. Aquests territoris podrien considerar que la seva personalitat quedaria diluïda en un Estat Català, prengués la forma que prengués. A més a més, aquest és un dels "arguments" de l'unionisme espanyolista, quin paper ha de tenir la Vall d'Aran? Què passaria si volen marxar?
Per tal de respondre la primera pregunta cal tenir en compte que a aquests territoris se'ls ha de garantir el màxim reconeixement i autonomía. Així s'haurien d'establir àmplis règims d'autogovern per a aquests territoris i realitats nacionals a més de garantir el seu dret a l'autodeterminació.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada