dilluns, 19 de maig de 2014

Tantsemenfotisme


Hem arribat a un moment en el que existeixen, políticament parlant, molts "-ismes": liberalisme, conservadorisme, socialisme, comunisme, independentisme... tots ells molt dignes i respectables i en el que uns i altres ens podem arribar a sentir més o menys còmodes. Ara bé, tots aquests "-ismes" s'han d'enfrontar a un enemic comú, alguns d'ells ho fan amb més força que d'altres, en funció del benefici que en puguin obtenir. Parlem d'un moviment polític que no s'organitza en partits ni associacions, que no articula cap discurs, que no fa campanya ni concorre a les eleccions. Parlem del "tantsemenfotisme". 

El Tantsemenfotisme no és una opció política, no és una ideologia. És una negació, és una mostra d'avorriment i fàstic, el que ara coneixem com a desafecció.

Ara bé, que suposa el tantsemenfotisme? Suposa deixar en mans dels altres les nostres decisions, les que ens afecten en el dia a dia i les que ens podem trobar en moments puntuals: com funcionen la sanitat i l'ensenyament, què és un delicte i què no, fins i tot pot influir en quins envasos s'ha de servir l'oli!!
I vigileu! No parlo d'abstencionisme, actitud respectable per fonamentada, l'abstencionisme actiu existeix, és una forma de boicot i de denúncia que determinats moviments fan servir de forma puntual o sistemàtica. El tantsemenfotisme, no és conscient del que està fent. És un refugi, un refugi de la por a ser, de la por a decidir i de la por a creure que encara tenim poder, que encara hi podem fer alguna cosa.

I a qui beneficia el tantsemenfotisme, doncs encara que no ho sembli beneficia a aquells corrents que tot i tenir la contestació social, es troben amb la deixadesa, amb la por, i que de, fet, la fomenten precisament per fer créixer el nou moviment i poder parlar de "majories silencioses". Silencis còmplices o simplement un toc d'atenció sistèmic mal encarat?

Dit això, el proper diumenge 25 de maig, som cridats a les urnes. Eleccions al Parlament Europeu, una institució que ens és llunyana o gairebé aliena (que no, per moltes raons), i el que és més greu, amb grans dèficits democràtics. No obstant això, hem de fer servir el nostre poder (mínim, ínfim, si voleu) i exercir un dret tant senzill com el de vot. Així doncs, diumenge VOTEU a qui us doni la gana, però VOTEU (en blanc, o nul també val, és abstencionisme actiu, en definitiva).


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada