dimarts, 3 de juny de 2014

Ara República... Catalana

L'abdicació del rei Juan Carlos I (el Campechano) ens va agafar ahir, per sorpresa. No és una sorpresa que abdiqui, tot i que ens hauriem de remuntar a l'abdicació d'Amadeu de Saboia per trobar-ne una altra a la monarquia espanyola (que no hispànica), la sorpresa és el moment. La greu crisi econòmica iniciada el 2008 i que no arriba a la seva fi, el desprestigi de la casa reial, els escàndols judicials que l'afecten, el procés català que, aviat, serà seguit per un nou desafiament basc, el trencament del bipartidisme espanyol... semblaven desaconsellar un canvi en les estructures de l'Estat.

O no. Potser l'immobilisme demostrat pel govern actual d'Espanya, comandat per Mariano Rajoy (el sobre-sous) necessitava un contrapunt de modernitat, un moviment estructural de l'Estat. Ara bé, les tensions econòmiques, socials, territorials i polítiques d'Espanya fan que, aprofitant la històrica abdicació es recuperi una vella reclamació també històrica, la modificació del règim polític i la proclamació de la que seria la III República espanyola.

Un règim com el republicà no és bo per se (de fet, coneixem el terme de república bananera) i existeixen casos d'estats republicans que no son exemples, precissament, de garantia democràtica. Ara bé, un règim republicà pot garantir millor el concepte d'igualtat davant la llei, per tant, posats a triar, millor una república que una monarquia.

Ja s'han alçat veus des de l'esquerra (la de veritat), tradicional i alternativa, demanant un referèndum que permeti triar entre monarquia i república per a Espanya. Fins i tot hi ha sectors crítics del PSOE que s'hi han sumat a aquesta reclamació. Sobta veure ara com alguns dels que negaven el dret a decidir dels catalans ara el defensen per a Espanya. Benvinguts siguin, però o juguem tots o trenquem la baralla.

Però, la república espanyola serà la república dels catalans? La resposta, malauradament, és no. La història, un cop més, ens ajuda a entendre que qualsevol règim espanyol no tindrà en compte la singularitat nacional catalana més enllà de la retòrica. Ja el projecte federal de la I República fou un fracàs, la II República fou unitària (i fins i tot va suprimir la Generalitat, temporalment, i va empresonar el govern català vegeu el següent enllaç) i en definitiva contrària a la nació catalana.

Ahir, indubtablement, molts vàrem sortir al carrer. A Espanya reclamen la seva república. Els catalans també reclamem el nostre Estat. La reclamació d'ahir als pobles i ciutats del Països Catalans, era majoritàriament Independència i República Catalana.

La III República és, per als catalans, un simple miratge, una trampa de l'Estat espanyol.

Evidentment, desitgem el millor per als nostres futurs veïns, i que siguin els ciutadans i no les oligarquies, els que decideixin com organitzar el seu Estat, però els hi hem de deixar molt clar que aquest és el seu projecte, no han de comptar amb nosaltres ja que el nostre camí és un altre: la constitució de la República Catalana independent.

Dit això, Salut i República... Catalana!!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada