L'anunci, aquest dilluns, de la "reflexió" que està duent el secretari general de CiU, Josep Antoni Duran i Lleida, sobre el seu futur polític com a segon representant de la coalició i sobre el seu futur polític en general ha generat un interessant debat.
Per a alguns, aquesta decisió (la d'abandonar el vaixell de CiU) és una mostra d'afebliment del procés sobiranista ja que pot suposar el trencament d'una coalició antiga i duradora. Els motius reals d'aquesta divisió només els coneix l'afectat però des d'altres punts de vista podem interpretar aquest fet com una bona notícia.
Lluny de ser independentista, Duran i Lleida s'ha mostrat més com un autonomista, aquesta passa enrera, o retirada pot servir per clarificar qüestions. Per una banda, el possible trencament de CiU faria que, d'una vegada per totes Unió es definís políticament i, també, aclariria quin és el seu pes real en la política catalana. Per altra banda podria reforçar a CDC ja que sense el discurs ambigu d'Unió podria acabar de definir-se com a partit independentista. De dretes, ull, però independentista.
També podria passar, però, que Unió acabés definint-se com independentista, tot i que és la situació menys probable.
Tot, de fet, resta obert, i només el temps ens aclarirà els dubtes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada