Desgraciadament no és una novetat. L'atur és endèmic a Santa Margarida de Montbui però no s'han buscat solucions (o com a mínim solucions eficaces) a aquest problema.
La dependència econòmica vers Igualada ha estat històrica i encara es manté tot i els intents de dotar el municipi d'un polígon industrial que arriba tard, massa tard. Aquest polígon, a més de ser una ferida oberta al territori no serà capaç, per si sol, d'oferir una sortida viable a la situació econòmica actual ja que, agradi o no, a la comarca de l'Anoia hi ha un excés de sol industrial mentre que ens manquen zones on poder ubicar serveis d'oci i cultura que, si bé no poden oferir tants llocs de treball directes si poden generar un creixement econòmic que suposi un increment de les ofertes laborals.
Altrament, però, no és només una qüestió de sól. També és un canvi de mentalitat que hem de dur a terme tots plegats, administracions, ciutadans i empreses.
Encara hi ha qui diu que "Catalunya serà industrial o no serà" però al meu entendre aquest és un model de desenvolupament obsolet. El component industrial ha d'existir, és clar, però de la mateixa manera que no podem tornar al model del totxo (culpable en bona mesura del que està passant) no podem anar encara més enrere i pretendre que serà la indústria qui salvarà l'economia catalana.
No hi ha solucions màgiques però un polígon industrial i una carretera no son, de ben segur, els mecanismes que ens permetran sortir del forat.
Per saber-ne més:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada