dimecres, 26 de novembre de 2014

Full de ruta

Ahir, amb l'auditori del Fòrum completament ple, el president Mas presentava el seu full de ruta cap a la independència. Sí, important, sense eufemismes, per primera vegada es parlava d'independència i no de transició nacional, i aquest ja és un gran element a tenir en compte. Anem abandonant, finalment, el conjunt d'eufemismes que han anat configurant el procés independentista català.
Dit això, cal analitzar el full de ruta presentat pas a pas. És complex i segurament ens deixarem coses pel camí.

1. Llista unitària com a condició indispensable

El full de ruta de Mas fa que la llista única sigui indispensable. Aquesta no seria una simple suma dels partits partidaris de l'opció independentista si no que hauria d'incloure personalitats i tècnics procedents de la societat civil, alguns noms ja han aparegut: Rubert de Ventós, per exemple, n'és un.

2. Parlament de transició

En cas de fer guanyadora aquest llista unitària, es formaria un parlament transitori, amb una durada màxima de 18 mesos sense possibilitat de reelecció encarregat de: 
a. Declarar la intenció de constituir l'Estat Català comunicant-la a l'Estat Espanyol, la Unió Europea, l'ONU i la resta de països del món (vaja, això és una DUI!)
b. Iniciar les negociocions amb l'EE i la UE per a fixar els termes de la separació amistosa i l'ingrés de Catalunya a la UE.
c. Crear i consolidar les estructures d'estat
d. Iniciar un procés constituent amb participació ciutadana.

3. Eleccions consituents

Superada aquesta primera fase de màxim 18 mesos (que pot ser molt més curta, depenent de la voluntat negociadora de l'Estat Espanyol) es convocarien noves eleccions ara amb caràcter constituent (cridades a aprovar la constitució sorgida del procès constituent popular) que donarien carta de vigència a l'Estat Català.

Avantatges i inconvenients

Dit això, aquest full de ruta té els seus inconvenients i avantatges. El primer avantatge és que deixa en mans dels ciutadans, de la societat civil, la major part del protagonisme, com fins ara, i els polítics es converteixen en un instrument de la ciutadania, com no pot ser d'una altra manera. També, per altra banda el model de llista única pot oferir un resultat clar, molt clar, de l'opció independentista. L'inconvenient més important, però, és la possibilitat de fer una suma insuficient, degut sobretot a les divergències ideològiques entre dreta i esquerra. El votant tradicional de l'esquerra pot veure's traït amb una aliança amb la dreta, de la mateixa manera que ho pot fer el votant de dretes i desviar el seu vot cap a altres opcions o se suma a l'abstenció. 
Ara bé, el procés obert amb posterioritat a les eleccions es converteix en el moment de modular l'elecció unitària: l'objectiu principal és la independència, i per a què? Per a fer un país nou, nostre, socialment i econòmicament eficaç. amb garanties socials, per millorar-ne la sanitat, l'ensenyament, l'ocupació... 
Fa unes setmanes demanàvem
unitat als nostres polítics, ara tenim una oferta d'unitat, aprofitem-la.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada