dissabte, 15 de novembre de 2014

Manipular la història, un esport internacional

Curiosament això de la manipulació històrica, és a dir, fer servir el passat davant de problemàtiques presents, és una activitat prou coneguda i practicada arreu. Sobretot per Estats centralistes (o centralitzadors) que veuen aparèixer en l'horitzó problemes per a la seva pervivència que s'originen en un passat (en part) relativament allunyat.

Anem a veure un parell de casos relativament recents. Parlem del cas espanyol per començar. El passat 31 d'octubre era l'aniversari de la princesa Elionor de Borbó (hereva de la Corona d'Espanya en tant que princesa d'Astúries, de Viana i Girona, duquesa de Montblanc, comtessa de Cervera i senyora de Balaguer) i en un mitjà televisiu espanyol la presentaven com a la que "serà quarta reina d'Espanya". Bé, ja està, ja hem manipulat, o no... Si entenem que Espanya és Castella i la resta terra conquerida, doncs, no miri, tot correcte. Ara bé, si no ho entenem així, la cosa, senzillament, no quadra. Veiem-ho. La unió dinàstica entre les corones de Castella i d'Aragó es produeiex el 1469 amb el matrimoni entre Isabel I de Castella i Ferran II d'Aragó. Aquí tenim la primera reina d'Espanya, però és clar, Isabel només va ser reina sobirana de Castella, mai a l'Aragó. A Isabel I la succeí en el tron la seva filla Joana (1504-1509), coneguda com la Boja, però mentrestant, Ferran encara era rei d'Aragó. A aquesta la succeí el seu fill, Carles I, nét de Ferran d'Aragó a qui també succeirà el 1514, per primera vegada les corones de Castella, Aragó i el regne de Navarra (conquerit el 1512 per Ferran) comparteixen el mateix monarca.
Hem d'esperar fins el segle XIX per trobar la tercera reina d'Espanya (bé, ara sí, seria la primera): Isabel II (1833-1868), filla de Ferran VII i ja d'una altra dinastia, els Borbons.
Bé, doncs, ja ho veieu, hem passat de tres reines a només una. Per tant, la princesa Elionar serà la que fa? (O no.)

Un altre cas, passem els Pirineus i ens situem a França. Aquesta setmana s'ha commemorat l'armistici de la I Guerra Mundial, concretament l'11 de novembre, amb solemnes actes a París. Casualment, el primer ministre gal François Hollande, també s'apunta a la moda de manipular la història. En aquest solemne ocasió acusà els separatismes de ser una de les causes de la I Guerra Mundial. Curiosa interpretació ja que fou, entre d'altres factors que ara no tenim temps d'explicar, l'imperialisme dominant a Europa una de les principals causes del conflicte. I no perdem de vista que s'enfrontaren, inicialment, cinc imperis, quatre monarquies i una república. El separatisme, més que causa del conflicte en va ser una conseqüència ja que només restà viu un d'aquests cinc imperis, que va jugar les seves cartes per fomentar el separatisme en benefici propi, però això ja és un altre tema.

Com podeu comprovar, aquest és un esport interessant i també internacional, a veure qui la diu més grossa. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada