divendres, 29 d’abril del 2011

Ciutat o poble?

S'acosten les eleccions municipals. No és una novetat i ja fa temps que es respira una calma tensa pre-electoral. Això passa arreu i d'aquí a pocs dies començarem a veure les parets i els fanals de les nostres ciutats, viles i pobles empaperats amb fotografies i propostes d'uns i altres. El joc democràtic, i això està bé.
A Montbui, aquest any, concorreran finalment 8 llistes diferents amb propostes molt diferenciades. Als partits, digue'm-ne "tradicionals (PSC, ICV, CiU, ERC i PP) cal sumar-hi tres noves propostes: la xenòfoba Plataforma per Catalunya (PxC), la candidatura independent de Veïns amb Veu i, finalment, Gent Nostra.
Cadascuna d'aquestes opcions presenta les seves propostes de les quals no debatirem aquí, i el dia 22 de maig cadascú podrà escollir aquella que més li agradi, o li convingui.
Però hi ha un fet que aquestes candidatures, potser sense voler en alguns casos i de forma plenament conscient en d'altres, han posat de manifest per tal d'encetar un debat soterrat. Aquest debat no és l'etern contenciós entre el Nucli Antic (Santa Margarida) i el Nucli Urbà (Sant Maure), aquests els nostres particulars "Villarriba y Villabajo". No, és un debat més profund, es podria dir que és un debat fins i tot identitari.
La qüestió no és menor ja que ara es comença a parlar del "model de ciutat que volem", però encara no em resolt si Montbui és, o no, una ciutat. Tècnicament, i per posar un llistò, sempre s'ha fixat la barrera del 10.000 habitants com a marca que indica que un nucli de població és una ciutat. Aquesta barrera, encara, no la hem superat però hi estem a prop. Cal dir, però, que si només tenim en compte Sant Maure encara falta bastant per arribar-hi.
I per què només tenir en compte Sant Maure? Potser per què és l'únic espai que podriem considerar "pre-ciutat". La resta de nuclis formen uns espais amb forta personalitat i marcadament rurals. Pobles o micropobles amb pocs o nuls serveis els veïns dela quals han de "baixar a vila" per rebre els serveis municipals. Cosa que fa que encara quedi més marcada la seva personalitat de "poble".
Hi ha moltes raons que expliquen aquesta situació, però ara cal buscar unes noves solucions a aquest contenciós que, de moment, no ha explotat però que s'està inflant com un globus aerostàtic.

dimecres, 20 d’abril del 2011

El gran oxímoron

Oxímoron. Procediment gramatical consistent a unir dues paraules aparentment contradictòries, per conferir un caràcter inesperat a l'expressió d'una idea.  (Enciclopèdia Catalana)

Recentment l'Ajuntament de Montbui ha fet públic un dels nous grans projectes per a la propera legislatura. Es tracta del "Solidari Glocal Lab" que s'haurà d'ubicar, prèviament a tot un seguit de treballs d'acondicionament, a la finca coneguda com la Yeguada Negra, construïda als terrenys de la Solana, darrere del Nucli Antic montbuienc i a tocar de Cal Farell.
Aquest nou equipament s'ha de convertir en un centre innovador pel que fa al món de la solidaritat i el voluntariat, funcionant com a centre de convencions i cursos així com a viver d'empreses vinculades a la solidaritat.
Fins aquí, tot molt utòpic i bonic. Però aquest és un projecte que neix d'una forma que ens genera més dubtes que respostes, tant en el seu plantejament com pel que fa a la seva idoneitat, i no només per les mancances físiques que presenta.

Una total manca d'infrastructures
El primer que ens ve al cap quan coneixem aquest projecte és la seva ubicació i les necessitats que generarà per al seu correcte funcionament. La primera és, evidentment, l'accés. La ubicació del centre fa que els accessos siguin difícils ja que l'única via que el comunica és un camí rural que, com a mínim, haurà de ser condicionat per poder permetre l'arribada de vehicles utilitaris (d'autobusos, ni en parlem).
Un altre element ha tenir en consideració és el de la connectivitat a la xarxa bàsica de serveis: electricitat, aigua i clavegueram. La veritat és que desconeixem com està la situació en aquest sentit però segurament en un estadi prou precari. Una altra qüestió seria el gas, necessari per a la calefacció. Vist que aquest servei no arriba al Nucli Antic, el faràn arribar al nou equipament?
Finalment, i potser el més important i evident, hem de parlar de les connexions a les xarxes de comunicació. Un equipament que pretèn ser un viver empresarial necessita de bones connexions telemàtiques. Ara com ara, tots coneixem la problemàtica del Nucli Antic en aquest sentit, amb una instal·lació telefònica que, en el millor dels casos, suporta fins a 1 Mb de velocitat d'Internet. Totalment insuficient per a un centre d'aqueste característiques.
Un concepte, de per sí, contradictori
El fet que es vulgui dotar el Nucli Antic d'un pol econòmic nou és, d'entrada, una bona notícia. Però la concepció d'aquest espai com a centre vinculat a la solidaritat i el voluntariat, que inclou un viver empresarial vinculat a la solidaritat entra en l'oxímoron. Des de sempre, les empreses, siguin quines siguin, busquen el propi benefici (si no, no són empreses) i, per tant, no reduiran ni destruiran el propi mercat. Seguint aquest raonament empreses nascudes per a treballar en el camp de la "solidaritat" tendiran, d'una forma o una altra, a mantenir situacions desiguals per tal de no perdre el propi mercat. Vet aquí l'oxímoron: empresa solidària.

Convertir aquest espai en un viver empresarial vinculat al món del turisme rural o de proximitat, al desenvolupament cultural o fins i tot, a les noves tecnologies, hagués estat una aposta molt més encertada i, fins a cert punt, menys hipòcrita.

 El Solidari Glocal Lab tal i com l'ha presentat l'Ajuntament

Cal dir, però, que tot i que ara costi de veure, si aquest model (o qualsevol altre que es pugui acabant aplicant) triomfa i s'aconsegueix un ús important d'aquest equipament pot revertir en benefici del Nucli Antic, tant de forma directa com indirecta. La primera és evident: ara es té l'oportunitat de millorar serveis que ja són bàsics amb l'arribada del gas i una xarxa de telecomunicacions adequada al segle XXI. El segon benefici és menys immediat i directe: aquest centre es pot convertir en un pol econòmic que revitalitzi, en certa mesura, l'activitat comercial del Nucli Antic, que actualment és només testimonial.





diumenge, 10 d’abril del 2011

Avui he votat SÍ

Avui es celebra a Montbui la Consulta per la Independència de Catalunya i he votat SÍ. Per què? No només hi ha motius economics, que son els més evidents per estar a favor de la independència de Catalunya. El fet que siguem el territori que més impostos paga (i que rep menys serveis en comparació a aquesta despesa), que siguem un dels motors econòmics d'Espanya (si bé no l'únic) i que analistes internacionals recolzin el sistema econòmic català ja haurien de ser motius suficients.
Però també hi ha altres consideracions. Tot poble té dret a decidir el seu futur, primer. La nostra cultura només podrà ser defensada com s'ho mereix amb unes institucions fortes i no hi ha res més fort que un Estat propi. A més, el nostre desenvolupament com a societat serà molt més ple separant-nos d'Espanya, la mala mare que ja va anunciar Bonaventura Carles Aribau.
Per tot això, voto Sí i si mai es celebra un referèndum oficial (i vinculant), també votaré Sí.
Ara, m'agradaria que algú hem digués per què ha votat No...