S'acosten les eleccions municipals. No és una novetat i ja fa temps que es respira una calma tensa pre-electoral. Això passa arreu i d'aquí a pocs dies començarem a veure les parets i els fanals de les nostres ciutats, viles i pobles empaperats amb fotografies i propostes d'uns i altres. El joc democràtic, i això està bé.
A Montbui, aquest any, concorreran finalment 8 llistes diferents amb propostes molt diferenciades. Als partits, digue'm-ne "tradicionals (PSC, ICV, CiU, ERC i PP) cal sumar-hi tres noves propostes: la xenòfoba Plataforma per Catalunya (PxC), la candidatura independent de Veïns amb Veu i, finalment, Gent Nostra.
Cadascuna d'aquestes opcions presenta les seves propostes de les quals no debatirem aquí, i el dia 22 de maig cadascú podrà escollir aquella que més li agradi, o li convingui.
Però hi ha un fet que aquestes candidatures, potser sense voler en alguns casos i de forma plenament conscient en d'altres, han posat de manifest per tal d'encetar un debat soterrat. Aquest debat no és l'etern contenciós entre el Nucli Antic (Santa Margarida) i el Nucli Urbà (Sant Maure), aquests els nostres particulars "Villarriba y Villabajo". No, és un debat més profund, es podria dir que és un debat fins i tot identitari.
La qüestió no és menor ja que ara es comença a parlar del "model de ciutat que volem", però encara no em resolt si Montbui és, o no, una ciutat. Tècnicament, i per posar un llistò, sempre s'ha fixat la barrera del 10.000 habitants com a marca que indica que un nucli de població és una ciutat. Aquesta barrera, encara, no la hem superat però hi estem a prop. Cal dir, però, que si només tenim en compte Sant Maure encara falta bastant per arribar-hi.
I per què només tenir en compte Sant Maure? Potser per què és l'únic espai que podriem considerar "pre-ciutat". La resta de nuclis formen uns espais amb forta personalitat i marcadament rurals. Pobles o micropobles amb pocs o nuls serveis els veïns dela quals han de "baixar a vila" per rebre els serveis municipals. Cosa que fa que encara quedi més marcada la seva personalitat de "poble".
Hi ha moltes raons que expliquen aquesta situació, però ara cal buscar unes noves solucions a aquest contenciós que, de moment, no ha explotat però que s'està inflant com un globus aerostàtic.