divendres, 18 de juliol del 2014

Col·lecció de manifestos

Aquesta setmana han aparegut diverses propostes, per part de la "intel·lectualitat" espanyola, en forma de manifestos, oferint alternatives a la consulta del 9 de novembre. 

Entre aquestes propostes, destaquen el manifest de "Los libres e iguales" aparegut el dimarts dia 15, un text completament contrari al Dret a Decidir i a qualsevol intent secessionista català (o d'on sigui) que, escudant-se en un suposat anti-nacionalisme, no s'adona del profund nacionalisme espanyol que traspua. Cal dir, però, que el pes d'aquest manifest ha sigut més aviat anecdòtic. Demanant mà dura només ha aconseguit que s'hi sumessin aquells que ja hi estaven prou predisposats a aquest discurs. Així mateix, l'aparició de signatures evidentment falses i amb ànims de fer befa (ja prou publicades), a més d'errades flagrants i que ratllen la il·legalitat (publicació dels DNI dels signants...) treuen pes i profundiat a aquesta iniciativa.

El segon manifest és el manifest dels federalistes, amb una difusió menor, i que també nega el Dret a Decidir dels catalans, posant tota possible solució a un conflicte nacional en una solució federal fictícia, per a l'estat espanyol i per a Europa. Vaja, més cants de sirenes...

Potser, però, el manifest més encertat i que acabarà tenint més pes és el que impulsa la periodista Liz Castro des del seu compte de Twitter (@lizcastro), titulat "Unicornios Federalistas". De fet, ja m'hi he subscrit.

dijous, 3 de juliol del 2014

Exèrcit català, sí o no?

Ahir ja saltava a tots els diaris la notícia de que l'ANC prepara el futur exèrcit català. De fet, aquest és el titular escabrós i tendenciós, simplement la sectorial de Defensa de l'ANC, com moltes altres, publicava un informe en el que proposava com podria arribar a ser part d'aquest exèrcit futur i ho feia començant parlant de les forces navals.
Primer cal dir que aquest informe és un dels moltíssims informes que elaboren les sectorials de l'ANC (no les indicarem totes que si no no acabem). No tots aquests informes passen el filtre del secretariat nacional i, de fet, no tots (o gairebé cap) acabarà implementant-se tal i com han estat desenvolupats. Hem de tenir en compte que aquests informes són propostes i com a tals hauràn de ser debatides, negociades, pactes i aprovades (o no) pel poble de Catalunya, bé en seu parlamentària o bé de forma refrendària.
Dit això, que pretèn acabar amb la polèmica de si ha de ser l'ANC o no qui decideixi com s'organitzarà la Catalunya Estat (que no, que ho farem entre tots), hem d'encarar una altra polèmica.

Exèrcit sí, o no?

Mal que em pesi (com a objector de consciència i pacifista convençut) he de dir que sí, que la Catalunya Estat necessitarà un exèrcit. I per què?
Primer, perque és una estructura d'estat bàsica, el monopoli de la violència i de la renda defineix els Estats, és una constant i una necessitat (un mal necessari, si voleu).
Segon, perque d'exèrcit ja en tenim, un que ens va a la contra però que paguem entre tots. Alguna cosa haurem de fer amb els edificis, el material i personal que ens toqui rebre en les futures negociacions amb l'Estat espanyol (n'hi haurà de negociacions, no patiu...)
Tercer, hi ha qüestions que ha de resoldre l'exèrcit: defensa marítima, aèria i de fronteres, de forma puntual.
Quart, s'ha acabat anar amb el lliri a la mà. Cap estat del món (cap, no busqueu exemples estranys) ha renunciat a tenir un model de defensa propi, existeixen casos en els que aquesta funció es delega a d'altre estats (Andorra, per exemple) però són escassos i molt concrets. I lligant amb aquest punt, tenir exèrcit propi ens permetria decidir quin model d'exèrcit volem, i aquesta és la veritable qüestió.

Exèrcit, sí, però com i per a què?

Tradicionalment els Estats organitzaven exèrcits amb un objectiu clar: l'expansió territorial i l'agressió. Aquest és un model que ha passat a un segon terme però que encara és present en la mentalitat militar. 
El canvi de model, teòric, arriba amb la fi de la II Guerra Mundial, moment en que apareixen les anomenades Forces d'Autodefensa, sobretot al Japó. Els exèrcits es converteixen en elements defensius teòricament, amb cada cop menys pes del factor ofensiu (en teoria). A aquest factor hi hem de sumar el concepte de cooperació internacional i ajuda davant de catàstrofes.
Tenint en compte aquests factors, el futur exèrcit català ha de tendir a anar cap a un model estrictament defensiu, cosa que implica un nombre reduït d'efectius (en aquest informe es parla d'un màxim de 2000 persones en el servei naval, entre marineria i oficialitat, en un període de 10-15 anys) i amb material bélic defensiu (això descarta portaavions, submarins, destructors...).
Dit això, podem parlar de diferents models de configuració d'exèrcits.
  • Exèrcit de lleva: el que molts hem conegut. Un exèrcit no professional, amb participació dels ciutadans de forma obligatòria. Això comporta problemes: creació d'un servei militar obligatori (molt impopular) i poc efectiu. Seria el retorn de la "mili".
  • Exèrcit professional: similar a l'actual exèrcit espanyol, on els que serveixen a l'exércit ho fan com a funcionaris de l'Estat. Elimina la "mili", professionalitza la tasca però pot permetre la infiltració de tropes mercenàries.
  • Exèrcit delegat: consisteix en delegar les tasques de defensa en l'exèrcit d'un altre o altres estats. Implica el pagament d'un "lloguer" i, sobretot, la pèrdua de capacitat operativa i de presa de decissions.
  • Exèrcit popular: conegut com el poble en armes. Model assajat amb èxit (de fet molt d'èxit) a Suïssa. Amb aquest model tots els homes hàbils (entre 18 i 45 anys) formen part de l'exèrcit i participen d'un període d'instrucció anual sufragat per l'Estat. Aquest model configura un exèrcit elàstic i eficaç a més a més de democràtic, però pot arribar a tenir un elevat cost social.
Dit això, és qüestió de triar, però no ser innocents, que això no és una broma.