diumenge, 18 d’agost del 2013

Cadenes... humanes

Parlar de cadenes és sovint parlar de lligadures, elements que limiten la nostra llibertat i la voluntat de les persones i els pobles.
Falta poc menys d'un mes per a la construcció d'una cadena, segurament ja n'heu sentit ha parlar, la cadena humana per la independència o, millor dit, la Via Catalana per la Independència. Sembla que per a un poble com el català, que explicita en el seu himne nacional la necessitat de "segar cadenes" sigui un contrasentit construir una cadena, encara que sigui humana. Però no. 
La voluntat d'aquesta cadena és unir persones amb sensibilitats socials, religioses, polítiques... molt diferents amb un únic objectiu: la llibertat, individual, econòmica i del país. 
Darrerament es parla molt de que aquesta hauria de ser un acte que reivindiqués el Dret a Decidir,però, com es pot justificar, en ple segle XXI que haguem de reclamar el nostre dret a decidir? No té cap sentit lògic i més si tenim en compte que aquest és un dret fonamental de l'home ja explicitat en la Declaració de Drets de l'Home el 1789: els homes són (i som) lliures per naturalesa; i és precisament aquesta llibertat el que ens atorga el dret a decidir. 
Que el dret a decidir és el dret a l'autodeterminació? El dret a l'autodeterminació no és res més que l'extensió del dret a la llibertat dels homes feta als pobles i, com ja s'ha declarat més d'una vegada (la darrera el passat 23 de gener ) el poble de Catalunya és sobirà i, per tant, lliure d'exercir el dret a l'autodeterminació, sigui quina sigui la "legalitat vigent".
Algunes veus, fins ara poc proclius al procés sobiranista, demanen que es canviïn els objectius de la Via Catalana, i no, els objectius són els que son des del primer dia i no canviaran. Tothom hi és benvingut però no permetrem torpedes, i no per partidisme si no per què ens hi va el futur i el país.

Assajos i cadenes internacionals

Tot i que l'acte principal de la Via Catalana es durà a terme durant la propera Diada Nacional ja sovintejen els assajos i les cadenes internacionals. Pel que fa a l'Anoia l'assaig més important es durà a terme el proper 31 d'agost a les 18:00 amb l'objectiu d'enllaçar els municipis de Montbui, Igualada i Vilanova del Camí, i com en molts altres casos ha estat organitzat per les assembles territorials de Montbui i Igualada  de l'ANC. També, però hi ha múltiples iniciatives arreu del món, com podeu comprovar en el mapa que us deixo tot seguit.

Mostra La Via Catalana internacional en un mapa més gran
No queda, res més que, si no ho heu fet encara, animar-vos a participar en la Via Catalana, tant als assajos que us quedin més propers (consulteu amb l'Assemblea Territorial més propera) com amb l'acte principal. Falta gent al sud, sobretot a les Terres de l'Ebre!!!



dimarts, 6 d’agost del 2013

Gibraltar


Arriba l'estiu i, després de la compareixença (que no debat) del president espanyol Mariano Rajoy en la que no va dir res de nou, simplement confirmar que ell i el seu partit no se senten responsables de la trama de finançament il·legal que afecta el PP i els "suposats" cobraments de primes i sobresous sense declarar, ens ofereixen un nou exemple de "pilotes fora". 

I com en els millors temps, que aquests i d'altres senyors enyoren, l'objectiu de les ires espanyoles és la colònia britànica de Gibraltar. 
Sembla ser que l'orígen d'aquest nou conflicte és la instal·lació, en aigües de la Mediterrània, d'uns blocs de formigó que tenen com a objectiu generar un escull artificial que ajudi a la recuperació de la fauna piscícola de la zona (versió gibraltarenya) però que, segons els pescadors andalusos, malmeten el fons marí i, de retruc el calador que es pretén recuperar. 
La resposta espanyola ha tornat a ser la clàssica, i com es veu que això de tancar la "verja" ja no està de moda el ministre Margallo se n'ha empescat una de nova: fer pagar una taxa de 50€ per entrar i sortir del Penyal. Curiosa mesura si tenim en compte que, només a la Línia de la Concepción viuen 6000 persones (espanyols, ei!) que treballen a Gibraltar. Pagaran per anar a treballar i anar a dormir?
Estem, de nou, davant d'un cas de generació d'un conflicte que finalment quedarà en un no res però que servirà de vàlvula d'escapament per a les tensions internes: crisi econòmica, política i de valors, corrupció política estructural i "tensions territorials".
Ara bé, es decidiran mai a denunciar el Tractat d'Utrecht amb totes les seves conseqüències? No. 
Acceptaran el resultat d'un referèndum d'autodeterminació a Gibraltar? Possiblement, no.
Gibraltar serà espanyol? No.
I per què no? Doncs molt senzill, a Espanya ja li va bé. Mentre Gibraltar no sigui espanyol serà un bon boc expiatori, una sortida per al vapor de l'olla a pressió que és Espanya de forma estructural.


Mostra un mapa més gran