dimecres, 22 de juliol del 2015

Catalunya, si es pot

En la darrera entrada d'aquest bloc, dedicada a la llista unitària, ja avisaba de les possibles pretensions de determinada "esquerra radical" d'intentar sobrepassar aquesta proposta, precissament per l'esquerra. I la reacció no s'ha fet esperar. Diumenge, es presentava la con fluència entre ICV, EUiA i Podemos per tal de presentar-se a les eleccions del 27 de setembre a Catalunya amb l'objectiu, declarat, de fer front a la "llista de Mas".
Ja hem vist com en son de miops per part de determinada esquerra que, primant les necessitats socials, obvien la veritable arrel del problema, I aquí trobem la seva manca de radicalitat. Si existeix un procés realment de radicalitat democràtica i de canvi social és el procés independentista català, que no només canviarà de socarrel les estructures sociopolítiques de Catalunya si no que acabarà sent un terratrèmol a nivell de l'Estat espanyol i, en bona mesura, de la Unió Europea. 
I aquesta curtedat de mires d'aquesta esquerra, ja no tant radical, els fa perdre aquesta oportunitat. 
Les declaracions dels líders destacats d'aquesta "confluència" (recordem que és una llista sense cap visible, bé, de fet és una llista sense noms...) indiquen que, en la qüestió nacional, es situen al costat de les opcions unionistes: resumint, només hi haurà independència en cas que l'estat espanyol i les seves lleis ho permetin.
Vaja, ens proposen, a tots, que el 27 de setembre triem, simplement, un govern autonòmic que gestioni, com fins ara, les engrunes que, "graciosament", caiguin de la taula de l'Estat i que, de moment, esperem una mica més a veure si guanyen les eleccions espanyoles (generals, en diuen) per mirar de canviar la constitució del regne d'Espanya i, en tot cas, fer una República Catalana dins de la Monarquia Espanyola (sic).
Vaja, una bona barreja del conte de la lletera i aquella pel·lícula de Bill Murray, com es deia... ah sí, el Dia de la Marmota.

Bé, no sé com ho veieu, però jo tinc clar que amb aquest el lema serà una cosa semblant a Catalunya, si es pot (vaja, si volem que potser no en temin ganes...)

dimarts, 14 de juliol del 2015

Llista unitària, pros i contres

Ahir, 13 de juliol, després de gairebé 10 hores de reunió s'anunciava un principi d'acord entre CDC i ERC per configurar una llista unitària amb protagonisme de la societat civil independentista organitzada de cara a les properes eleccions al Parlament de Catalunya l'anunciat (que no convocat) 27 de setembre.

A priori, i vistes les demandes d'unitat, els precedents de lluites intestines en el sí de diverses formacions polítiques (UDC, PSC, ICV, PC...), i les enquestes periodístiques
més o menys interessades, aquesta és una bona notícia.

Però tota proposta unitària té els seus pros i els seus contres, Anem a veure'n alguns. 
Els contres son molt nombrosos, el primer és que els partits desapareixen, difuminats en una sola llista, ja no hi ha un projecte democratacristià, ni socialdemòcrata. No hi ha esquerres ni dretes, simplement hi ha una pregunta i una resposta. Independència sí o no, això, que sembla un avantatge (clarificador és) es pot convertir en un gran problema: i doncs, quin pes tindrà cadascú? Com es definirà el nou estat? Quina serà la composició de les hipotètiques Corts constituents? O farem una nova convocatòria constituent? Massa incerteses encara.

El segon, a nivell tàctic. Deixem obert el camp per a les opcions "revolucionaries" que el que pretenen es simplement mantenir l'statu quo maquillant-lo d'un canvi estructural a nivell espanyol (que ni poden, ni volen fer). Obrim el camí "per l'esquerra". Aquest "perill" sembla cobert per la decissió de la CUP de no integrar-se en la llista única, però, serà suficient? 

Els avantatges més importants són, però dos. El primer ja l'hem apuntat, clarifica i molt les posicions (per si no estaven prou clares) i permet multiplicar, més que sumar. Per simple llei electoral (i per la maleïda llei d'Hondt) aquesta llista té opcions de sumar molts vots, i encara més diputats. La divisió existent en el "bàndol" unionista simplement els fa restar i perdre sufragis que poden quedar sense representació. I encara existeix el dubte sobre les opcions "revolucionàries". Es definirà Podemos en algun pol dels expressats, ICV seguirà en l'ambigüitat, quin paper hi jugaran les "confluències"... seguiran amb el discurs de "cal acabar amb Mas"?
El segon avantatge és que respon a la demanda sotcial d'unitat, i deixa el protagonisme en mans de la societat civil. Els politics i el partits fan un pas al costat, un exercici de generositat que potser d'altres no seran capaços de fer.

Massa incògnites, massa espais oberts. Seguirem mirant-nos-ho.