dissabte, 13 de juny del 2015

Serveis que desapareixen... amb traidoria.

El passat dimecres, 10 de de juny, saltaven totes les alarmes. La indignació creixia amb l'anunci, velat, ocult, traidor, del tancament de la llar d'infants Montxic. Els intents dels pares (de 17 nens i nenes) per matricular els seus fills en aquesta llar d'infants es trobaven amb la negativa dels responsables d'aquest centre educatiu de formalitzar-les. Com a alternativa, i davant del dubte de si aquest centre educatiu continuaria obert durant el proper curs, oferien alternatives (Santa Anna o l'Estel) als pares. Aquests però, no varen voler combregar amb rodes de molí i es mantingueren ferms en la seva voluntat de matricular els seus fills i filles a la llar Montxic, centre on havien realitzat la preinscripció normalment
La primera reacció és de perplexitat i recerca d'informació, d'explicacions. Aquestes no arriben i, quan ho comencen a fer, son insuficients. Vagues qüestions com la manca d'alumnes matriculats (com pot ser si no s'obre la matriculació?), la falta de rendibilitat econòmica de la llar o que la major part dels alumnes no són del nucli antic, o fins i tot, ni del municipi són els arguments utilitzats per justificar el tancamanet d'un centre educatiu. 
La reacció, però, és fulminant. En una trobada de pares i mares s'aborda la qüestió i es decideixen accions. La primera, sol·licitar explicacions reals, resposta? Negativa a trobar-se amb els pares i mares, però "tranquilitzadora" encara, no s'ha pres la decissió de tancar el centre, es vol fer un estudi de viabilitat del servei.
Segona acció, convocar els pares a matricular, tots a la mateixa hora, els nens i nenes. Aquesta convocatòria compta amb el recolzament dels veïns i veïnes del Nucli Antic de Montbui, d'entitats i formacions polítiques. El resultat: 10 matriculacions noves (P1), la continuitat del grup de P2 (7 alumnes) i una mobilització massiva que tot just comença.
Però l'espasa de Damocles segueix penjant sobre la llar d'infants Montxic, poc es té en compte la jurisprudència existent que impedeix tancar un centre educatiu quan aquest ja ha fet preinscripcions o el caràcter fonamental de l'ensenyament infantil, ni la recent aprovació d'una partida pressupostària al Parlament de Catalunya destinada a les llars d'infants municipals. El servei no té rendibilitat econòmica.

Llastimosament aquesta és la punta d'un iceberg molt gran, enorme. 
Si focalitzem només en el centre de serveis del Nucli Antic veurem que és un edifici sense serveis. Sobre el paper (que tot ho aguanta) en aquest edifici (l'antic ajuntament i escola) s'ofereixen els següents serveis:
- Oficina municipal
- Sala polivalent amb connexió a internet, servei bibliotecari (sense prèstec) i per a ús de les entitats.
- Servei mèdic, amb visita setmanal
- Llar d'infants Montxic
- Farmaciola
- Centre de dia 
D'aquests, només es mantenen en l'actualitat la farmaciola (sota gestió privada), el centre de dia (també sota gestió privada) i la llar d'infants, amb la problemàtica que ja coneixem. La resta, son inexistents des de fa temps, hi podem incloure el metge ja que a data d'avui, és una autèntica loteria que, efectivament, visiti al Nucli Antic (de fet, fins a l'octubre ja no hi haurà servei).

I si escarbem una mica més veurem que aquesta situació es va repetint. Serveis deficitaris (quin no ho és?) o simplement, inexistents a la pràctica: culturals, educatius, esportius...


dijous, 4 de juny del 2015

Sense canvis a la vista... o no.

Escalfar l'ambient, no ser prou flexible i viure en una altra realitat
porta a imatges com les que vam veure a la
 final de la Copa del Rei aquest passat
dissabte. 
Ja feia dies que no actualitzava el bloc. De fet, no he fet ni una sola entrada en tot l'any. Ja em perdonareu, però els que hem coneixeu personalment sabeu què he estat atabalat darrerament, pels que només hem llegiu, una disculpa i una explicació. M'he implicat políticament en una llista al meu municipi i això m'ha pres bastant temps. Temps que ara començo a recuperar, però no del tot, o sigui que la periodicitat de les entrades a aquest bloc serà... bé, serà la que sigui. Gràcies per la paciència.
Dit això, recordar que la darrera entrada a aquest bloc ja anava en aquest sentit, dir que ens hi jugavem (i ens hi juguem) molt en aquest 2015.
I com no podia ser d'una altra manera, ens hem endut sorpreses. La primera arriba en les eleccions municipals, quelcom ja esperat.
Si bé a nivell del nostre poble el canvi no ha estat tal,de fet l'actual equip de govern a revalidat la majoria absoluta amb molt poc desgast, sí que s'ha produit un fenòmen interessant, un creixement important de les forces de l'oposició, una victòria pírrica, de fet, per a tots els contendents. Vaja, que res no canvia.
No obstant això sí es pot dir que han passat coses positives: la primera, PxC ha quedat fora de l'Ajuntament (com a gairebé tot arreu) fet que suposa el principi de la fi d'un estil i un discurs antidemocràtic. L'altre factor és el creixement del sobiranisme a Montbui, lent, tímid i insuficient, però creixement al final. En aquest sentit, el vot en clau nacional, com a tot arreu, no s'ha fet notar, o molt poc.
Una altra qüestió és el que està passant amb posterioritat al 24M. Si ens traslladem, per exemple a Barcelona, on BeC ha obtingut la majoria (simple, insuficient per governar sense pactes), veiem que s'ha produit un gir generalitzat cap a l'esquerra, un toc d'atenció a les forces conservadores i "sistèmiques". També veiem com es confirma el declivi del PSC, que tot i aguantar l'escomesa a l'area metropolitana, perd vots i regidories a tot arreu. 
Aquesta és la primera percepció. L'altra és que, en general, el vot sobiranista augmenta. No us atabalaré amb xifres ja prou conegudes, però és un fet conegut. El 24M ha sigut la primera volta del 27S però demostra que el component nacional ha d'anar acompanyat d'un gir social. Calen noves polítiques i noves maneres d'afrontar les necessitats reals. 
S'ha acabat el temps de les reafirmacions nacionals, les ballades de sardanes i l'aparador, cal dur a terme accions reals, cal fer un salt a noves maneres de fer i de comunicar. Cal fer un gir a l'esquerra però també cal abandonar discursos ambigus i la indefinició. Cal ser valents i aguantar la darrera escomesa, que arribarà.