dimarts, 30 de desembre del 2014

Què ens depara el 2015?

El 2014 està apunt d'escolar-se-nos d'entre els dits. Aquest era l'any del tricentenari, l'any de la veritat, l'any en que havíem d'arribar a la nostra llibertat col·lectiva com a nació i assolir la plena independència... o no. 

Ha estat però, i això si és cert, l'any de la unitat. La unitat d'acció i no la unitat a l'entorn de lideratges personals, sigles o partits únics i, molt menys, llistes i projectes unitaris. La unitat d'acció de la societat civil ens va dur a aconseguir grans fites: un acord per a consultar la ciutadania, una consulta (primer prohibida, després desprestigiada i, finalment, perseguida penalment) que tot i no tenir valor legal (ja que el seu resultat no es va convertir en un mandat democràtic real) sí que ha tingut un gran valor simbòlic i polític. La mobilització de 2,5 milions de catalans el 9N així ho confirma, i encara ho fa més el reguitzell d'autoinculpacions que estem veient cada dia des de que es va interposar la querella contra el president Mas i les conselleres Ortega i Rigau. 

Ara bé, aquesta unitat d'acció s'ha vist esberlada, potser, per interessos partidistes (de CiU o d'ERC?, de tots dos?) o potser per una simple diferència de criteri alhora d'abordar la qüestió nacional. 

És evident, però que aquesta unitat d'acció no vindrà, ni pot venir, de les forces polítiques. Aquesta, com ja va quedar clar el passat 11 de setembre (i novament, el 19 d'octubre), només pot venir de la ciutadania, cal empènyer, i tornarem a empènyer per tal d'aconseguir el nostre objectiu: un país nou, net i millor, no només per a nosaltres si no per a totes aquelles generacions que ens seguiran.

El 2015 serà un any ple de reptes. Segurament abans de la primavera es produiran unes noves eleccions anticipades, ara amb caràcter plebiscitari i amb un objectiu clar: proclamar la independència de Catalunya, aquest no serà, però el final del camí si no el principi d'un altre recorregut prou dificultós. 

Tot seguit, al maig, es situen a l'horitzó les eleccions municipals. No són unes eleccions menors, potser són més importants que les plebiscitàries. Aquestes eleccions ens permetran escollir els nostres representants més directes.

 Escollirem alcaldes i regidors, aquells que han de gestionar els nostres pobles i ciutats i ho hem de fer curosament. Les opcions són diverses i els condicionaments importants.

 Des de fa temps s'ha instal·lat una forma de política municipal que, més que representar els ciutadans, tendeix a patrimonialitzar la cosa pública sostraient del ciutadà la responsabilitat política, ara toca recuperar aquesta responsabilitat i triar entre aquells que millor creiem que ens representaran i no donar la nostra confiança a aquells, que ocupant càrrecs de forma gairebé vitalícia i emparant-se en "l'obra feta", pretenen mantenir l'statu quo oferint molles i miratges de millora. 

Aquesta recuperació del poder vindrà primer per les municipals, la primera gran oportunitat que tindrem, com a ciutadans, de trencar maneres de fer ja antigues i de dotar de veritable sentit i significat a la democràcia, reconvertint els ajuntaments en el que mai haurien hagut de deixar de ser: l'àgora pública.

Com veieu, el 2015 serà intens, tant o més que el 2014.

Bon Any!!

dimecres, 3 de desembre del 2014

Unitat en la diversitat

Ahir, davant de 2000 persones al Palau de Congressos de Barcelona, el president d'ERC, Oriol Junqueras presentava la seva proposta d'actuació davant del procés independentista un cop superat el 9N. Evidentment, aquesta proposta s'ha llegit com una resposta a la proposta realitzada fa una setmana pel president Mas. Però és molt més que això. És la proposta d'ERC a com i per a què assolirem la independència del nostre país.
Aquesta proposta es basa sobretot en el concepte de diversitat, expressada en la multitud d'orígens, llengües i objectius de la societat catalana i de les persones que la formen però alhora també va enunciar la necessitat de la independència, com a eina per donar resposta a aquestes necessitats tant urgents.
Cal dir que és cert, el discurs de Junqueras no va provocar tanta trempera com el de Mas (algunes personalitats del públic semblaven dormir durant la conferència) però sí va introduïr elements esperançadors i clarificadors que, pot ser, van passar desapercebuts.
Anem a veure els punts clau de la conferència.

1. Discurs social

L'element clau i diferenciador de la conferència de Junqueras va ser la incidència en la independència com a necessitat per a abordar qüestions de caire social: la independència com a eina i no com a objectiu, quelcom que en el discurs de Mas brillava per la seva absència. Possiblement el punt clau i més important de la conferència, però que va passar desapercebut davant d'altres qüestions de forma, que no de contingut que tot seguim analitzem.

2. Diverses llistes, elements comuns

La proposta de Junqueras es basa en la concurrència de diverses llistes electorals, cadascuna amb propostes diferents i pròpies, però que comparteixin elements comuns: punts programàtics i elements identificatius comuns, vaja, el que es va anomenar un paraigua comú.

3. Formació d'un govern d'unitat

Aquestes llistes diverses haurien de, en cas de resultar ser les vencedores, confluir en un govern d'unitat nacional que tingués com a objectiu proclamar la independència aconseguint d'aquesta manera una certa unitat en la diversitat.

4. Independència i Constitució

El govern d'unitat, sorgit d'unes eleccions plebiscitàries, hauria d'actuar com a Estat des del minut 0. Això vol dir proclamar la independència de Catalunya i obrir un procés constituent que permetés, sense les ingerències de l'Estat Espanyol, bastir les tant necessàries estructures d'Estat (exemplificades per la Hisenda i la Seguretat Social). El procés culminaria amb una ratificació de la nova Constitució que, duria, indefectiblement, a unes noves eleccions, ara ja simplement legislatives.

5. Urgència de les eleccions

Aquest potser és, a primera vista, l'únic element en comú entre les dues propostes. Les eleccions son urgents, no s'hi val a badar i cal obrir un procés electoral de forma gairebé immediata.