divendres, 29 de novembre del 2013

Canal 9 no es tanca

Ja fa uns dies que cueja. El govern de la "Comunitat Valenciana" va decidir unilateralment que, com que Canal 9 no és viable econòmicament, s'havia de tancar. 
La trajectòria de Canal 9, com a emissora, és criticable des de tots els punts de vista. Programació infumable, creadors de la "teleporquería", manipulacions i tergiversacions i, fins i tot, minimitzar o directament ignorar informacions rellevants com la tragèdia del metro de València el 2006 es compten entre els errors d'aquest mitjà. Però això no justifica per si sol el tancament, ni tant sols el deute de la RTVV és suficient per justificar-ho.
Es produeix, no cal perdre-ho de vista, novament un atac a la llengua i la cultura catalana (o valenciana) al País Valencià per part del govern del PP. Fa uns mesos, al maig, es signava un acord de reciprocitat entre la RTVV i la CCMA però aquest no es feia efectiu mai, ACPV torna a poder fer servir els repetidors valencians que garantien el senyal de TV3 (a hores d'ara encara no han reprès l'emissió), mostres d'aquesta maca de voluntat de garantir ràdio i televisió en la llengua del país.
Ara, però, els treballadors es revelen. No volen perdre el seu lloc de treball, però sobretot es revelen en defensa de la seva dignitat. Potser ho han fet una mica tard, quan ja Canal 9 estava desprestigiat, però és millor tard que mai.
És curiós, però, que aquesta circumstància es produeixi la mateixa setmana en que el CAC acusa altres mitjans de fer servir el discurs de l'odi i que es generi una polèmica política (encapçalada per C's i el PP) en contra del CAC (i no dels mitjans que inciten a l'odi) que aconsegueix saltar a les xarxes socials convertint-se en Trending Topic al Twitter sota l'etiqueta #nonoscallaran. Curiós perquè qui afirma ser perseguit per la seva opinió actua tancant un mitjà de comunicació.
Podeu seguir el tancament de Canal 9 en directe (de moment).

dilluns, 18 de novembre del 2013

Partit dels Suïcides de Catalunya

Ja ho han fet. Aquest cap de setmana, ahir diumenge 17 de novembre per a ser més exactes, el PSC va convocar de forma urgent el seu Consell Nacional. I per a decidir què? Doncs decidir que els catalans no tenim dret a decidir res a no ser que sigui Madrid qui ens autoritzi, decidir que ells, el PSC, no faran res, però res de res, per tal que Madrid autoritzi una consulta (sigui com sigui, pactada o no,eh!) i, finalment, decidir que s'alinearan en un nou tripartit: el Tripartit del "no a tot", un grupuscle de partits marginals (d'estar-se al marge, ull!!) format per PSC, PP i C's.7
Perfecte, és el mateix que haver decidit que a partir d'avui el PSC, amb el seu secretari general al capdavant, es tirarà daltabaix d'un precipici. Un suïcidi polític en tota regla. 
Es podrien haver posicionat pel no, una opció que no comparteixo (com ja sabeu) però completament respectable, podrien haver proposat una "tercera via" (risible), podrien haver optat per donar llibertat de vot als seus militants i simpatitzants, podrien haver optat pel sí... però el que no poden fer, però han fet, és quedar-se al marge i sumar-se a aquells que neguen el dret a l'autodeterminació, i que, en definitiva, neguen el principi democràtic, el vot. 
En el fons, sembla que el PSC no vol que es voti, simplement. I aquesta és una deriva perillosa i una estratègia suïcida. Quelcom que recorda escenes com la que acompanyen aquesta entrada.

Ei! Potser és una nova estratègia de la que en desconeixem els objectius finals, o no...