dimecres, 26 de novembre del 2014

Full de ruta

Ahir, amb l'auditori del Fòrum completament ple, el president Mas presentava el seu full de ruta cap a la independència. Sí, important, sense eufemismes, per primera vegada es parlava d'independència i no de transició nacional, i aquest ja és un gran element a tenir en compte. Anem abandonant, finalment, el conjunt d'eufemismes que han anat configurant el procés independentista català.
Dit això, cal analitzar el full de ruta presentat pas a pas. És complex i segurament ens deixarem coses pel camí.

1. Llista unitària com a condició indispensable

El full de ruta de Mas fa que la llista única sigui indispensable. Aquesta no seria una simple suma dels partits partidaris de l'opció independentista si no que hauria d'incloure personalitats i tècnics procedents de la societat civil, alguns noms ja han aparegut: Rubert de Ventós, per exemple, n'és un.

2. Parlament de transició

En cas de fer guanyadora aquest llista unitària, es formaria un parlament transitori, amb una durada màxima de 18 mesos sense possibilitat de reelecció encarregat de: 
a. Declarar la intenció de constituir l'Estat Català comunicant-la a l'Estat Espanyol, la Unió Europea, l'ONU i la resta de països del món (vaja, això és una DUI!)
b. Iniciar les negociocions amb l'EE i la UE per a fixar els termes de la separació amistosa i l'ingrés de Catalunya a la UE.
c. Crear i consolidar les estructures d'estat
d. Iniciar un procés constituent amb participació ciutadana.

3. Eleccions consituents

Superada aquesta primera fase de màxim 18 mesos (que pot ser molt més curta, depenent de la voluntat negociadora de l'Estat Espanyol) es convocarien noves eleccions ara amb caràcter constituent (cridades a aprovar la constitució sorgida del procès constituent popular) que donarien carta de vigència a l'Estat Català.

Avantatges i inconvenients

Dit això, aquest full de ruta té els seus inconvenients i avantatges. El primer avantatge és que deixa en mans dels ciutadans, de la societat civil, la major part del protagonisme, com fins ara, i els polítics es converteixen en un instrument de la ciutadania, com no pot ser d'una altra manera. També, per altra banda el model de llista única pot oferir un resultat clar, molt clar, de l'opció independentista. L'inconvenient més important, però, és la possibilitat de fer una suma insuficient, degut sobretot a les divergències ideològiques entre dreta i esquerra. El votant tradicional de l'esquerra pot veure's traït amb una aliança amb la dreta, de la mateixa manera que ho pot fer el votant de dretes i desviar el seu vot cap a altres opcions o se suma a l'abstenció. 
Ara bé, el procés obert amb posterioritat a les eleccions es converteix en el moment de modular l'elecció unitària: l'objectiu principal és la independència, i per a què? Per a fer un país nou, nostre, socialment i econòmicament eficaç. amb garanties socials, per millorar-ne la sanitat, l'ensenyament, l'ocupació... 
Fa unes setmanes demanàvem
unitat als nostres polítics, ara tenim una oferta d'unitat, aprofitem-la.


dissabte, 15 de novembre del 2014

Manipular la història, un esport internacional

Curiosament això de la manipulació històrica, és a dir, fer servir el passat davant de problemàtiques presents, és una activitat prou coneguda i practicada arreu. Sobretot per Estats centralistes (o centralitzadors) que veuen aparèixer en l'horitzó problemes per a la seva pervivència que s'originen en un passat (en part) relativament allunyat.

Anem a veure un parell de casos relativament recents. Parlem del cas espanyol per començar. El passat 31 d'octubre era l'aniversari de la princesa Elionor de Borbó (hereva de la Corona d'Espanya en tant que princesa d'Astúries, de Viana i Girona, duquesa de Montblanc, comtessa de Cervera i senyora de Balaguer) i en un mitjà televisiu espanyol la presentaven com a la que "serà quarta reina d'Espanya". Bé, ja està, ja hem manipulat, o no... Si entenem que Espanya és Castella i la resta terra conquerida, doncs, no miri, tot correcte. Ara bé, si no ho entenem així, la cosa, senzillament, no quadra. Veiem-ho. La unió dinàstica entre les corones de Castella i d'Aragó es produeiex el 1469 amb el matrimoni entre Isabel I de Castella i Ferran II d'Aragó. Aquí tenim la primera reina d'Espanya, però és clar, Isabel només va ser reina sobirana de Castella, mai a l'Aragó. A Isabel I la succeí en el tron la seva filla Joana (1504-1509), coneguda com la Boja, però mentrestant, Ferran encara era rei d'Aragó. A aquesta la succeí el seu fill, Carles I, nét de Ferran d'Aragó a qui també succeirà el 1514, per primera vegada les corones de Castella, Aragó i el regne de Navarra (conquerit el 1512 per Ferran) comparteixen el mateix monarca.
Hem d'esperar fins el segle XIX per trobar la tercera reina d'Espanya (bé, ara sí, seria la primera): Isabel II (1833-1868), filla de Ferran VII i ja d'una altra dinastia, els Borbons.
Bé, doncs, ja ho veieu, hem passat de tres reines a només una. Per tant, la princesa Elionar serà la que fa? (O no.)

Un altre cas, passem els Pirineus i ens situem a França. Aquesta setmana s'ha commemorat l'armistici de la I Guerra Mundial, concretament l'11 de novembre, amb solemnes actes a París. Casualment, el primer ministre gal François Hollande, també s'apunta a la moda de manipular la història. En aquest solemne ocasió acusà els separatismes de ser una de les causes de la I Guerra Mundial. Curiosa interpretació ja que fou, entre d'altres factors que ara no tenim temps d'explicar, l'imperialisme dominant a Europa una de les principals causes del conflicte. I no perdem de vista que s'enfrontaren, inicialment, cinc imperis, quatre monarquies i una república. El separatisme, més que causa del conflicte en va ser una conseqüència ja que només restà viu un d'aquests cinc imperis, que va jugar les seves cartes per fomentar el separatisme en benefici propi, però això ja és un altre tema.

Com podeu comprovar, aquest és un esport interessant i també internacional, a veure qui la diu més grossa. 

No els volem

Aquest cap de setmana les Joventuts Identitàries de Catalunya (sic.), organització juvenil del partit xenòfob i feixista Plataforma per Catalunya (PxC) han organitzat una trobada a Montbui, Concretament a la casa de colònies de la Censada. 
Les activitats que aquesta organització duran a terme tenen poc o gens a veure amb l'educació en el lleure però sí molt amb el discurs de l'odi que fomenten aquestes dues formacions, el feixisme campa, l'extrema dreta reneix a Europa i a casa nostra ho està fent amb una certa força. 
Hi ha qui considera que cal ignorar aquests comportaments i a aquestes agrupacions, que pel seu propi discurs, pobre i desestructurat, acabaran desapareixent però no, aquesta no és l'actitud, al feixisme se'l combat, se'l denuncia i se'l venç. Ja es va fer una vegada, i va suposar una de les pitjors tragèdies de la humanitat, no hi tornem, no mirem cap una altra banda. 

Us deixo unes paraules de Martin Niemöller per a que, entre tots, reflexionem. 

Quan els nazis van venir a buscar els comunistes, 
vaig guardar silenci,
perquè jo no era comunista. 

Quan van empresonar els socialdemòcrates, 
vaig guardar sielnci, 
perquè jo no era socialdemòcrata.

Quan van venir a buscar els sindicalistes,
no vaig protestar, 
perquè jo no era sindicalista.

Quan van venir a buscar els jueus, 
no vaig protestar, 
perquè jo no era jueu.

Quan van venir a buscar-me, 
no hi havia ningú més que pogués protestar.

El feixisme, mai més, ni a Montbui ni enlloc!!

divendres, 14 de novembre del 2014

No interessa...

Ja està, ja ha passat el 9N. Hem votat en contra de les previsions, molts, moltíssim, gairebé 2,5 milions de catalans hem dit la nostra, Sí-Sí, Sí-No, No,en blanc i totes les combinacions possibles (i impossibles!!), s'obre doncs, una nova etapa, un nou escenari. Hem passat una pantalla, com es diu ara. 
Curiosament, tot i que Montbui és un dels municipis de la comarca on s'ha constat un nivell de participació relativament baix també aquí hi hem dit la nostra. I a què es deu aquesta baixa (relativa) participació? A una manca d'interès? Categoricament, no. L'interès hi és, existeix, no es mobilitzen 2058 persones quan "no hi ha interès". Es desmobilitzen 2000 persones quan es va a la contra, quan es nega el dret dels ciutadans a expressar la seva opinió, quan se'ls ridiculitza dient-los que votar no val per res, quan se'ls desinforma (o directament, no se'ls informa) i sobretot es desmobilitza la població amenaçant-la.
Però no, 2058 valents, per què ho son, van fer el passat diumenge un gest revolucionari: van introduir un sobre de paper en una urna de cartró, van dir la seva, van dir el que pensen i ningú va ser capaç d'impedir-ho. Ho van fer una vegada, amb tots els entrebancs que es van trobar i, el millor del cas, és que ho tornarien a fer. Ho faran
els 2000 votants habituals que van decidir quedar-se a casa la pròxima vegada hi aniran, o preferiran, un cop més, acomodar-se i esperar a que altres decideixin per ells?

divendres, 7 de novembre del 2014

Ha arribat l'hora

Si ets de Montbui, ja saps on pots participar aquest 9N.
Semblava que era molt llunyà, que no arribaria mai. Quan es va anunciar la data de la consulta (primer referèndum, després consulta, ara "procés participatiu") i la pregunta ningú s'ho creia, de fet, els pocs que hi confiàvem ho veiem llunyà, que faltava molt de temps per a començar a posar solució a una qüestió tant important com és la independència (o no) del nostre país. 
Però ha arribat el dia, aquest diumenge 9 de novembre som cridats a participar (a votar) i ho farem. I no perquè siguem independentistes, ni tan sols perquè siguem demòcrates, ho farem per una qüestió de dignitat, per una qüestió de necessitat. 
Fa massa temps que la denominada democràcia espanyola obvia i oblida les necessitats dels ciutadans, fa massa temps que la democràcia s'ha reduït, erròniament, a escollir els nostres "representants" de forma més o menys periòdica, limitant d'aquesta manera la participació i el debat. O ets dels uns o ets dels altres, però hi ha temes que no es discuteixen, que no cal discutir-los. 
Aquells que no volen que votem, aquells que no votaran, segurament es troben instal·lats encara en aquest vell model de la política, potser ja els va bé aquesta "democràcia" de representació falsa, o potser s'enganyen, i ens intenten enganyar, dient-nos que això, i només això, és la democràcia.
No cal que digui quin serà el sentit del meu vot, imagino que molts de vosaltres, lectors, ja el coneixeu de fa temps, ara bé, hi estiguis d'acord al 100%, només en part o, simplement en contra, diumenge no et quedis a casa, surt, participa, digues la teva, aquest és el fonament de la veritable democràcia, exerceix-la. I home, si votes sí sí, per mi millor...