divendres, 24 de juny del 2016

Referèndum!!!

Avui, 24 de juny, Sant Joan, ens llevem amb la notícia, desagradable, indesitjada, no volguda de que l'opció de sortir de la UE guanya a la Gran Bretanya. A tota la Gran Bretanya? No! Irlanda del Nord i Escòcia opten majoritàriament pel "remain" (Gibraltar, també, ves per on).

Les reaccions son diverses i algunes fins i tot resulten esperpèntiques.

 Cares llargues a la Comissió Europea que accepta els resultats (quin remei!!), i cara llarga del prime minister David Cameron que no només accepta esportivament (democràticament!) el que els seus conciutadans han decidit, per la mínima, sí, però han decidit. I no només accepta els resultats, si no que felicita aquells que han guanyat i anuncia la seva propera dimissió, que serà efectiva en uns tres mesos. Bé per ell!

Les borses es desplomen, la lliura esterlina (i l'euro) perd valor, les empreses amb interessos comercials a la Gran Bretanya ho noten, incertesa. Una incertesa que afecta tots els aspectes de l'economia, des dels treballadors expatriats (d'aquí i d'allà) fins a les grans corporacions, passant pels pensionistes. Però tranquils, que el governador del Banc d'Anglaterra ja ha dit que aquí no passa res, que ho tenen tot previst i controlat. Bé, ja veurem...

Però les pitjors reaccions ens les trobem a Espanya. Inmersos en una de les campanyes electorals més brutes que es recorden (vegeu tot el que està passant amb el "sinistre" Fernàndez Díaz), arriba l'esperpent de la "vella política" (i la "nova" sembla que s'hi apunta) a qui sembla que no li ha agradat gaire el resultat del Brexit. Ara tots s'afanyen a dir que això dels referèndums són perillosos, que és fins i tot d'una gran irresponsabilitat deixar en mans del poble determinades decisions, ho ha fet Pedro Sánchez directament, però qui més críptic ha estat ha sigut Xavier Domènech (ho admeto, encara estic intentant desxifrar què volia dir exactament en aquest tuit...). Més greu, però, son el reguitzell de despropòsits del PP... massa llargs per resumir en un sol tuit, imagino: que si és un error això de fer referèndums, que si ara Gibraltar tornarà a ser espanyol, que tots tranquils que ningú quedarà vagant per l'espai (Oooh!!!)...

Resumint, tothom té dret a dir-hi la seva. Tots, tret dels que queden directament afectats. I sí, és clar, aquests pactaran un referèndum a Catalunya. Tots tranquils.


divendres, 10 de juny del 2016

Mandra, infinita mandra

Ja hi tornem a ser. Aquesta mitjanit ha arrencat una nova campanya electoral, després de la que ha sigut la legislatura més curta de la història recent de l'Estat espanyol (oblidant, és clar, les legislatures de la I República, qui s'enrecorda ja?). 
Una campanya que anirà farcida de missatges de "canvi" i de "legalitat", una campanya que a alguns il·lusionarà i a d'altres, la majoria, avorrirà. Una campanya que, sobretot, haurà de lluitar contra l'abstencionisme, adobat gràcies a la incapacitat d'uns polítics, els espanyols, que han demostrat la seva incapacitat per arribar a acords que puguin permetre iniciar el camí cap a la ressolució dels problemes reals.
D'altres, però, ens la mirarem des de la barrera, com qui veu passar els brins d'herba que el vent s'endú. Mandrosament. I per què? Per què no son les nostres eleccions, són les eleccions per triar el govern d'un país que no és el nostre, que no ho ha sigut mai, i no per què hi hagi un document que així ho certifiqui si no que hi ha unes actituds, una manera de tractar-nos individual i col·lectivament que així ho demostren.
Però no obstant aquesta mandra, el 26 de juny hi anirem. Per una qüestió de dignitat, per la necessitat de dir-hi la nostra, per la necessitat de dir-los que ja n'hi ha prou, que també hi som i hi serem, sempre. Ni que sigui per bloquejar!
I ara faré campanya, campanya per una idea, per un anhel. Hem de demostrar, i sobretot després dels darrers aconteixements, que això no s'ha acabat, que seguim endavant en la construcció de la República Catalana, que si anem a Madrid és per dir-los que gràcies, però nosaltres anem tirant i que, si en volen parlar, ens trobaran ben a prop, allà asseguts, al seu costat, però que no ens vendrem el país per quatre engrunes, que ja fan tard i que no tenen res a oferir-nos que ens sedueixi, simplement perquè ni saben què oferir-nos i tampoc sabran complir-ho.
I no us enganyeu amb cants de sirena d'aquells que diuen que ho podran fer, no podran. Simplement perquè tampoc volen fer-ho. 
Sí, molta mandra, infinita mandra em farà anar a votar el 26 de juny, una altra vegada, però ho faré i espero que molts de vosaltres també ho feu. 
I què votaré? Per qui ho faré? Ho faré per tots. I votaré aquells que millor poden acomplir aquest anhel, aquells que estan més a prop del meu pensament i de la meva idea de futur. 
Si encara no teniu la resposta, mal senyal, per què encara us ho esteu pensant.