Internacionalisme molt mal entès

Aquesta setmana he rebut, d'un amic amb el qual podem discutir, sense fer-nos mal, un enllaç curiós.

Després de fer una lectura atenta i tranquila de l'article que es presenta, i d'alguns dels comentaris que s'hi insereixen la meva indignació és creixent. Jo sempre havia pensat que l'esquerra, fins i tot l'extrema esquerra, pensava d'una altra manera.

La lectura d'aquesta article em confirma una cosa. Per als espanyols, qualsevol cosa que sigui diferent a l'estàndard "castellà" no existeix. M'explico. La primera part d'aquest article equipara catalans a "la resta d'espanyols" a nivell econòmic basant-se en el fet que tots hem estat vivint per sobre de les nostres possibilitats econòmiques. Cert, té raó. Però això és una tònica del món occidental TOT el món occidental ha viscut per sobre de les seves possibilitats econòmiques durant els darrers 10 anys (o més) i de fet, ho continuarem fent si no hi ha un gran canvi de model(quin canvi serà, no ho sap ningú).

A partir d'aquí ja fa una crítica al model de democràcia representativa (sense donar alternatives) i defensa l'internacionalisme per atacar el nacionalisme català, promogut és clar, per la burgesia, l'empresariat i la classe política catalana però que no ha interessat mai el proletariat, enganyat i despistat per aquest tema. Vaja, els tòpics clàssics i manits que ja feia servir Alejandro Lerroux.

Així doncs, s'arriba a la conclusió de que cal fer un referèndum d'autodeterminació en que la pregunta sigui "O tot, o res", cosa que encara confirma més l'espanyolisme del que escriu, a més del cacau mental que duu  a sobre amb conceptes com la tolerància o el gran exemple de democràcia que és l'Estat Francés...

Sí que hi ha una defensa de l'internacionalisme, és clar, però quin? Aquell que s'ha convertit en un maquillatge per als imperialismes més "simpàtics", com van ser el soviétic i encara ho és avui el xinès. 

El dret a l'autodeterminació dels pobles ha d'existir, de la mateixa manera que el dret al treball i a la felicitat i els hem d'encarar des d'una perspectiva de progrés, però si aquest és l'internacionalisme que es defensa des de més enllà de l'Ebre, amb mi, que no hi comptin.