Ahir, dijous 20 d'octubre de 2011 es convertí en una data històrica. Ho és per dos fets rellevants i importantíssims, el primer fou la captura i linxament de Moammar al-Gaddafi, l'ex-dictador libi, als afores de Sirte mentre intentava fugir-ne. El segon fet té una trascendència, si cap, més important, com a mínim per a l'Estat espanyol i també per a la Nació Basca: l'anunci fet per l'organització Euskadi ta Askatasuna de que abandona la lluita armada com a mitjà per a la ressolució del conflicte nacional basc.
En el comunicat d'ahir s'emplaçaba els governs espanyol i francès a iniciar un procés de negociació per a solucionar algunes de les qüestions que queden pendents, sobretot la qüestió dels presos i la ressolució del contenciós nacional.
La dreta política i mediàtica espanyola però, ja reclamava la dissolució d'ETA, la entrega de les armes i, sobretot, les disculpes vers les víctimes. Cap d'aquests temes apareixerà immediatament, molt probablement no veiem mai una "dissolució" d'ETA (car que com a "entitat" no existeix legalment), l'entrega de les armes es produirà, tard o d'hora. Les disculpes, bé, és una qüestió sobre la que no m'atreveixo a parlar gaire, potser ni es reclamaran realment...
La qüestió dels presos seguirà una via similar amb el cas de l'IRA però aplicant la legislació penitenciària, és a dir, deixaran de ser considerats presos polítics per ETA i presos terroristes pel govern espanyol, això vol dir que la primera millora que veurem serà la tant reclamada agrupació de presos cap Euskadi i Navarra. La llei ho marca i no hi ha res més a fer, en cas contrari, les conseqüències serien perilloses.
Una altra qüestió és el tema de la ressolució de la qüestió nacional, la clau de tot aquest procés militar i polític que ahir va tancar un període de 52 anys. Un mecanisme de ressolució el va començar a albirar l'esquerra abertzale a les cobsultes catalanes, Bildu fou un pas en aquest sentit com abans ho fou Aralar. La ressolució ha de ser política i democràtica, en un nou escenari de pau, i tots els seus protagonistes hauràn d'acceptar-ne el desenllaç, sigui quin sigui.
I això és vàlid tant per l'Estat espanyol, el francès com per a la classe política basca.
Queda molt per fer però no per això la notícia deixa de ser una bona notícia.
Queda molt per fer però no per això la notícia deixa de ser una bona notícia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada