Per si no teniem prou amb els casos de corrupció que han anat esquitxant la política catalana i espanyola en les darreres setmanes, a mitja setmana ens sorprenien les notícies sobre espionatge entre partits catalans (bé, més ven dit entre filials de partits espanyols a Catalunya).
Aquests suposats casos d'espionatge afectaven el Partit Popular de Catalunya i, de forma indirecta, CiU, treballs "d'informació i seguretat" que, suposadament, hauria encarregat el PSC a l'empresa Método 3.
Més enllà de la consideració d'absurd, irresponsable i esperpèntic (a més a més d'ilegal) d'aquests pràctiques cal constatar un fet. Si, tal i com afirma el PP, aquelles converses espiades les van mantenir amb l'exparella de Jordi Pujol Ferrusola i sobre els pressumptes desviaments de capitals d'aquest. Per què aquesta bona senyora no va anar directament a la polícia? Quin motiu ocult hi ha en aquesta trobada? Desprestigiar CiU, el procés sobiranista?
Si el PP té proves, per què no ho denuncia? Si el PSC ho sap per què calla?
L'espionatge polític, industrial o militar existeixen, són pràctiques, com a mínim, immorals, però més greu és que aquest es toleri i s'utilitzi per part de forces polítiques suposadament "democràtiques" que, a l'hora de la veritat, fan gala d'un maquiavelisme de manual.
Cal una regeneració democràtica profunda i potser un procés constituent nou sigui el camí més indicat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada