Aquesta setmana s'està produïnt el "Debate sobre el estado de la Nación" al Congreso madrileny. És aquest un debat especialment marcat per diverses qüestions: la crisi econòmica i les seves conseqüències (desnonaments, atur, retallades...), la corrupció política, que ha esquitxat fins i tot les més altes esferes de l'Estat (monarquía inclosa), i, finalment, el procés cap a la independència catalana.
Ja hem parlat anteriorment de la necessitat de realitzar una profunda regeneració democràtica i de la necessitat de què aquesta es dugui a través de mecanismes profundament democràtics. No cal, doncs, incidir en aquesta qüestió.
Veiem a començaments de setmana (i de fet, és un argument ja antic) que el president espanyol, Mariano Rajoy, deia que la "majoria dels catalans no volen la independència". I ho afirmava sense donar opcions a que aquesta afirmació sigui confirmada de forma democràtica i inapel·lable: democràticament per via d'un referèndum.
Tot i la falsedat d'aquesta afirmació (que si voleu és discutible) el fet de no voler preguntar denota una certa por, que, sembla confirmada per les dades que ahir feia públic el Centre d'Estudis d'Opinió.
La bona notícia és que, l'independentisme segueix creixent, de la mateixa manera que ho fan, en intenció de vot, les opcions que reclamen el dret d'autodeterminació. I mentrestant, l'Estat només és capaç de reaccionar enviant la Guàrdia Civil a controlar banderes, afirmant que no hi haurà cap procés (que ells l'impediran) i generant cortines de fum que els hi surten malament. Un exemple, sembla ser que l'espionatge a Sánchez Camacho realitzat per Método 3 fou un encàrrec del mateix PP, curiós, oi?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada