dimecres, 23 de setembre del 2015

Energia i ecologia

Un dels aspectes que més dubtes generen de cara al desenvolupament del nou estat català és com aquest es podrà mantenir enèrgicament i si aquest desenvolupament econòmic serà respectuós amb el medi ambient.
Tradicionalment Catalunya és un territori deficitari en fonts energètiques. Els dipòsits de combustibles fòssils són virtualment inexistents o inexplotables. Existeixen, certament dipòsits de carbó (d'ínfima qualitat) i de petroli (difícilment extraibles si no es fa amb procediments de fracking) i el gas natural és inexistent. No obstant això, Catalunya és un gran consumidor d'aquestes fonts energètiques, cosa que ens fa excepcionalment dependents d'altres països productors. 
No obstant això, Catalunya és, o podria arribar a ser, autosuficient en matèria energètica. I com? 
Basant la seva producció energètica en les energies renovables. La primera a tenir en compte és l'eòlica, àmpliament implantada en el territori però amb el consegüent impacte visual i ecològic, la segona font energètica seria l'energia solar, ara perseguida i abandonada per les estructures polítiques i les oligarquies energètiques espanyoles. A més, l'impacte visual i ecològic seria gairebé inexistent, simplement substituint (i premiant!) les cobertes de teulada amb plaques solars aconseguiríem una producció energètica impressionant. Finalment, ens trobem amb la producció de biomassa. El 60% del territori català està cobert de boscos. Enormes masses forestals oblidades i abandonades simplement per que no són rendibles econòmicament que, a mitjà termini, ho poden arribar a ser. A més, això contribuiria al manteniment d'uns boscos que, periòdicament, es veuen afectats per grans i cada cop més freqüents, incendis forestals.
Finalment, encara existeixen altres opcions energètiques que, podríem dir, es troben a mig camí. L'explotació hidroelèctrica i l'energia nuclear. La primera té un impacte paisatgístic i mediambiental innegable, però té un avantatge: no pot créixer més ja que els rius més cabalosos de Catalunya ja estan explotats al màxim. La segona, centrada al Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre (Ascó, Vandellós) no ha de créixer més, simplement desaparèixer. Però actualment proporcionen un important percentatge de la producció energètica de Catalunya.
Finalment, cal parlar de les interconnexions. Entre elles destaca el gasoducte procedent d'Algèria (que, curiosament, no connecta amb Europa) i línies elèctriques de dubtosa utilitat com la MAT. Aquestes infraestructures poden ser necessàries en cas de dèficit energètic (que no és el cas) però també ho poden ser en cas de superàvit, perfectament possible.
El potencial de producció energètica de Catalunya és molt elevat, però amb legislacions com l'actual, que castiga la producció energètica sostenible es veu limitat. La república catalana serà la garantia de desenvolupament d'aquestes opcions energètiques i de, també, la independència energètica, cosa que, a més a més, ens pot permetre assolir costos de producció energètica molt més baixos i, com a conseqüència lògica, un abaratiment dels preus d'aquesta.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada