I aquí, anar retallant...

Ahir saltava la notícia. El govern espanyol ha decidit anular el trajecte d'alta velocitat entre Toledo i Albacete per deficitari i infrautilitzat, ja que durant sis mesos, de mitjana només l'han fet servir nou persones diàriament, un malbaratament de recursos econòmics completament innecessari. Per altra banda, ja s'està establint el calendari per implantar la xarxa d'alta velocitat a Extremadura. Mentrestant, però, no hi ha ni la voluntat política per crear l'eix ferroviari del Mediterrani ni, encara avui, s'ha acabat la connexió de l'alta velocitat amb França i, per tant, amb Europa.

Així mateix, la Junta d'Andalusia ofereix 400 euros mensuals per becar aquells joves amb càrregues familiars que vulguin tornar a estudiar. Fantàstic, un cop més els andalusos ens ensenyen que fan amb els "nostres" diners. Mentre aquí es produeixen retallades en els serveis bàsics i s'augmenten les taxes universitàries en altres zones d'Espanya es llença la casa per la finestra. Un argument més que ens confirma que Espanya és un país de pandereta i que no hi hem de ser, i si, no com a mínim obtinguem un concert econòmic decent! Però, és clar, mentre se segueixi donant poder al PP per part de CiU, la cosa anirà mal dada...

Així, no

Avui es debaten els pressupostos de Catalunya al Parlament. Aquests es caracteritzen per ser els pressupostos més austers de la història de la Generalitat post-franquista suposant una retallada del 10 % respecte a les despeses de fa només un any. Fins aquí podem discutir si aquesta retallada és justa, si s'ha fet on calia o no, si s'havia de fer, fins i tot.

El que no és pot permetre és que un grup de persones, autoanomenats "Indignats" i que reclamen una major democràcia, escudant-se en aquesta reclamació, per altra banda legítima, bloquegin el funcionament d'una institució democràtica com és el Parlament. I encara pitjor, el que no es pot permetre és que agredeixin, com han fet, els representants electes del poble de Catalunya. 

Els mitjans de comunicació han sigut molt crítics amb l'"Operació Neteja" del 27 de maig a plaça Catalunya, segurament el conseller Puig es va extralimitar en les seves funcions i va generar un problema on aquest no existia, però avui, ha quedat palés que potser, i només potser, hagués sigut necessària una actuació contundent de la policia de Catalunya. 

I si algú pren mal, mala sort.

La RAHE lloa el franquisme

Sembla, i dic sembla per què no l'he llegit, que el nou diccionari biografic de la Real Academia de la Historia Española ha decidit netejar una mica la cara del règim franquista definint-lo com a "autoritari" enlloc de "totalitari" com de fet ho era. Aquest "rentat de cara" afecta no només el seu màxim responsable si no que també suposa una revisió en profunditat d'aspectes ja estudiats com la repressió en els dos bàndols que es configuraren durant la guerra civil espanyola. 

Així mateix, també fa una revisió de figures polítiques més pròximes en el temps com José Maria Aznar o Esperanza Aguirre. 

La RAHE es justifica dient que només s'ha posat èmfasi en aquestes entrades sense valorar-ne d'altres més antigues. 

Per la seva banda, Paul Preston ja ha criticat la "revaloració" que fa la RAHE de determinats personatges. 

Aquest gir dretà de la RAHE era esperable en una societat que sembla que busca els referents per a solucionar els seus grans problemes en la dreta política però és perillós ja que és una revisió basada en les tesis més reaccionaries i, fins i tot, involucionistes.

Com a historiador, em sento indignat per una tergiversació de la història com aquesta. Els fets són els fets, ens agradin o no i això no ho podem canviar, encara que pretenguem interpretar-los d'una altra manera.

Indignat

He mantingut silenci durant la campanya per una qüestió molt simple: algú que es presenta en una llista ha de seguir el discurs de l'opció triada i fer-se'l seu (tampoc no hagués dit coses que no penso), així mateix, no vull que hem diguin que soc partidista, que no és un insult, tots ho som.

Ara però, toca recomençar.

Fem-ho pels "indignats". Indignats contra què: la crisi, els banquers, els polítics, els sindicats, el sistema... tots n'estem indignats, tots creiem que no funciona, però, algú aporta solucions? Algú aporta idees més enllà de concentrar-se i acampar per dir-ho? No. La indignació hi és, ara calen mecanismes per solucionar els problemes. Jo no tinc la resposta però potser l'haurem de buscar entre tots. I no val a seure en una plaça.

Seguim amb les eleccions municipals i trobem un nou motiu per indignar-se, i no és altre que el creixement espectacular de la xenòfoba Plataforma per Catalunya (PxC), no s'entén que a casa nostra triomfin les idees de l'exclusió i de la por a l'altre. Precissament a Catalunya, terra de pas i d'acollida. Qui té la culpa? La crisi, els partits polítcs "tradicionals" que ja no convencen a ningú, tots plegats? Puc estar orgullós ja que amb mí no hi podran comptar mai, i em faig una pregunta: si Bildu ha estat apunt de no poder-se presentar a les eleccions tot i denunciar la violència i l'odi, per què aquests, que fan de l'odi la seva única raó (?) sí ho poden fer?

Patacades, les que han rebut el PSC i ERC. Els primers ja se la devien esperar després del que va passar a les eleccions al parlament de Catalunya i tal i com els està anant amb la crisi econòmica, a més a més, bona part del votant socialista encara vota en clau espanyola... 

El cas d'ERC, potser és més greu i conseqüència de dos grans fenòmens: escollir mals companys de viatge durant els darrers set anys i, sobretot, la divisió de l'independentisme, cada cop més allunyat de les formes polítiques clàssiques.

Demà, més.

Comença la campanya electoral

Sembla mentida però ja han passat quatre anys i tornem a estar immersos en una nova campanya electoral. Aquesta vegada, però, serà més intensa que d'altres. Això no només és degut al fet que siguin unes eleccions municipals, que es caracteritzen per ser les que solen movilitzar més electors, ja que la proximitat i el dia a dia dels nostres pobles i ciutats ens animen a implicar-nos-hi més. En l'aspecte personal també seran interessants ja que participo d'una de les llistes que concorren a les eleccions a Montbui, tancant-la, per ser més exactes. No diré quina és, esvrineu-la.

Dit això, molta sort a tots els que participem en aquesta cursa.

Bildu

Menció a part mereix el cas de la coalició Bildu, que sembla que finalment es podrà presentar a les eleccions municipals al Euskadi i Navarra (per a alguns, bona part d'Euskal Herria, però això ho han de decidir altres). El seny finalment sembla que s'ha imposat, felicitats!