dissabte, 10 de juliol del 2010

Avui ens comencem a acomiadar

Bé, de fet ja fa temps que això passa. Però avui és diferent, avui comença a anar de debò. Comencem un procés que ens ha de dur a la independència de Catalunya en un període prudent de temps. La darrera sentència del Tribunal Constitucional espanyol ha deixat morta la via federal a Espanya i, el que és pitjor, ha liquidat la Democràcia a Espanya.
La mateixa existència del TC (que no es dóna en les democracies més importants) ja és una mostra d'antidemocràcia i en el "cas dels catalans" és cada cop més evident. Si els parlaments i els pobles aproven, de manera democràtica, una llei, aquesta només pot ser aplicada per la Justícia, mai reformada ni retallada i aquesta sembla la funció del TC. Més enllà està la qüestió de la legitimitat d'aquest tribunal.
Més simptomàtic és com s'ha arribat a aquesta situació, un partit polític, que no té la capacitat per decidir a Catalunya (ni la tindrà per si sol) i una alta institució espanyola (que veia com li desapareixien competències) han decidit recòrrer als tribunals el que no poden guanyar democràticament, i encara diuen que això és democràtic. Jo en dic fer passar bou per bèstia grossa. I més tenint en compte que altres comunitats autònomes han reformat els seus estatuts "fotocopiant" el català sense que ningú es queixés.

La via federal és morta, toca independència

En López-Burniol ho deia, cal definir el futur d'Espanya i l'encaix de Catalunya en ella. I només donava dues alternatives: la via federal o la independència. La via federal ha quedat liquidada pel TC i pels partits espanyols, ningú hi creu en ella de veritat (i si en queda algun, és un idiota, en l'accepció clàssica del terme). Per tant, encorsetada com queda Catalunya dins d'una Espanya que ni ens entén ni ens vol entendre, cal cridar molt alta que ja n'hi ha prou, que si no ens volen, no ens hi quedarem. Ara toca independència.

No assistiré a la manifestació d'aquesta tarda a Barcelona per motius personals, no hi seré físicament però si d'esperit. I com jo, molts catalans hi aniran no a defensar un Estatut d'Autonomía insuficient, si no per deixar molt clar que ja n'hi ha prou i que avui comença una nova etapa: el tram final del camí cap a la Independència de Catalunya.

1 comentari:

  1. Idiota en sentit clàssic vol dir "allunyat de la realitat", no sigui que algú s'ho prengui malament.

    ResponElimina