Tots a l'atur

Aquesta setmana arriba al seu final amb una notícia desesperançadora, trista i fins i tot esborronadora. 

L'estat espanyol ha assolit un nou rècord, més de 6 milions d'aturats, cosa que suposa un 27% d'atur. Catalunya no està gaire millor, un 24,5% de la seva població activa es troba també en situació d'atur (més de 900.000 persones) i la major part d'aquestes sense cap tipus d'ingrés, i el que potser és encara més perillós. El 57% dels joves espanyols (d'entre 16 i 24 anys) també es troben a l'atur.

Aquesta és una situació que a mitjà i llarg termini és insuportable per a qualsevol societat. Primer, per què l'economia no pot reflotar de cap manera. La base del capitalisme, sistema que està fallant, es troba en el consum, si bona part de la població no té ingressos, el consum es retreu i, per tant, l'economia es contrau, l'austeritat mata el capitalisme, així de senzill. 

Per altra banda, es produeix un fenòmen que encara ens empobreix més: la fugida de joves treballadors, i els primers a fer-ho són aquells que més ben preparats estan, persones que, tal i com està organitzat el nostre sistema públic d'ensenyament ens han costat a tots una gran inversió. Literalment estem expulsant talent i regalant-lo a d'altres economies i societats. Aquí, doncs, resten o bé els mediocres o bé els covards.

Un altre greuge que provoca aquesta situació és que comencen a perillar altres elements de l'estat del benestar: els ingressos minven desesperadament, a l'hora que les despeses augmenten. La principal font d'ingressos de l'Estat espanyol procedeixen de les rendes del treball i aquestes desapareixen a ritmes accelerats. Per altra banda, sanitat, ensenyament, polítiques socials (on podriem incloure les prestacions per desocupació) i les pensions, augmenten. Insostenible.

Cal una reforma en profunditat del mercat de treball i sobretot, de la política impositiva, ja que actualment els que més tenen no són els que més paguen (mecanismes com les SICAV permeten evadir de forma legal un gran nombre de capitals) o encarem aquesta situació o ens veurem abocats al desastre.

Catalunya, en el seu procés, ha d'estar molt atenta a aquesta situació i actuar en conseqüència. El futur Estat català ha de ser capaç de crear una estructura que premii el talent i que eviti, com més millor, una situació com l'actual.