divendres, 19 de juliol del 2013

Seguint aquest camí...

Ahir, dijous 18 de juliol, es presentava en un sopar a l'Ateneu Igualadí de la Classe Obrera (sí, aquest és el nom complet) l'associació Súmate, presidida per Eduardo Reyes. 
Encetarem una conversa interessant i es marcaren els objectius comarcals: fer que Súmate tingui presencia a la comarca de l'Anoia i començar a dur el missatge favorable al dret a decidir i a la independència del nostre país. Els arguments eren molts i ja coneguts: econòmics i sentimentals. Fins aquí tot molt normal per a una entitat declaradament independentista, un clàssic per als que portem molt temps en aquest moviment.
El que singularitza Súmate però és una altra qüestió i és l'orígen de la major part dels seus membres i simpatitzants, a més de com volen transmetre el seu missatge. 
Ells es defineixen com a gent de cultura i llengua castellana/espanyola, persones que, sense renunciar mai als seus orígens volen un futur millor per a ells i els seus, considerant-se també, profundament catalans. No hi ha retrets, no hi ha renúncies, simplement existeix la voluntat de ser i d'assolir un futur millor.
Fa temps que l'independentisme existeix, però mai havia aconseguit traspassar les fronteres mentals que imposava el fet de dur determinats cognoms o parlar una determinada llengua; semblava que per ser independentista s'havien de tenir un mínim de vuit cognoms catalans, però això ja fa temps que no és així i, com molt bé demostren la gent de Súmate català és, sobretot, qui vol ser-ho, vingui d'on vingui i es digui com es digui.

Jo, fill d'extremenya i andalús, i per tant amb família repartida per tota la geografia espanyola, no podia allunyar-me d'aquesta entitat. En el fons són "els meus" i crec, sincerament, que la feina que duen a terme i duran, és molt més que necessària, és imprescindible. Per tant, només puc desitjar-los tota la sort del món, per a ells i per al nostre país.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada