Impostos

Aquesta setmana va carregada d'informació, poques notícies bones, més enllà del "tour" presidencial pel Brasil que ha implicat el posicionament per l'estat propi de destacats empresaris i l'èxit en les inscripcions per a la Via Catalana. N'hi ha d'altres menys bones com son les intencions de diversos grups d'extrema dreta de realitzar un "homenatge" al "glorioso alzamiento nacional" o bé la publicació dels anomenats "papers de Bárcenas" on es destaca la trama corrupta del finançament del PP i els seus principals càrrecs (ara al govern espanyol).

No parlaré de cap d'aquests casos, ja hi ha prou literatura a la xarxa. Incidiré en una altra qüestió.

Dimarts el ministre d'Economia, Cristóbal Montoro, responia al Senat espanyol, a preguntes de CiU, que és Espanya qui financia Catalunya, més enllà de la mentida evident, el greu era el to emprat, de fatxenderia supina. 

Si bé és cert que Catalunya té l'accés al crèdit internacional vetat aquesta circumstància es dona pel fet que Catalunya encara forma part de l'Estat espanyol, i no per què no sigui capaç, ella sola d'assumir nous deutes. (Si convé, aquesta ja és una altra qüestió).

La realitat, però, és molt tossuda. Tot i que ja sabem que els impostos generats i recaptats a Catalunya no només serien capaços de finançar-la completament si no que generarien un important superàvit, apareixen dues notícies que ens ho confirmen.

La primera és la confirmació, per a l'any 2011, de la modificació important en el criteri d'ordinalitat. Així, Catalunya és la tercera comunitat autònoma en generar ingressos per a l'estat, mentre que la inversió (el retorn d'aquests impostos) d'aquest la situa en desè lloc, evidentment, es produeix una pèrdua de capitals o, dit d'una altra forma, un important espoli fiscal.

També va aparèixer ahir l'estudi, realitzat per la plataforma Catalunya diu Prou, en què s'afirma que una Catalunya independent recaptaria fins a 8000 milions d'€ més en impostos en cas de ser un Estat independent. 

Abaixar impostos?

Aquest dimarts, Oriol Junqueras, president d'ERC, proposava que, en cas d'independència, Catalunya podria abaixar impostos. Concretament parlava de rebaixar l'IRPF de les rendes més baixes i l'IVA, sobretot l'anomenat IVA cultural i el de productes bàsics. Argumentava que una rebaixa d'aquests tipus imposotius animaria el consum i, per tant, permetria una millora de l'economia. 

Es pot considerar que aquest és un argument demagògic però hi ha dues qüestions importants. La primera és que només els Estats tenen capacitat normativa en aquest aspecte i la segona és, realment volem baixar impostos? Impostos alts impliquen serveis millors i impostos baixos suposen pitjors serveis, a priori. 

Aquesta circumstància obre un nou debat: quin tipus d'estat del benestar volem? 

Personalment, tot i que sembla atractiva la baixada d'impostos, prefereixo una alta cobertura pública i, per tant, impostos elevats. Ara bé, vull cobertura pública, no despesa sumptuària i corrupció.