Sense canvis a la vista... o no.

Escalfar l'ambient, no ser prou flexible i viure en una altra realitat
porta a imatges com les que vam veure a la
 final de la Copa del Rei aquest passat
dissabte. 

Ja feia dies que no actualitzava el bloc. De fet, no he fet ni una sola entrada en tot l'any. Ja em perdonareu, però els que hem coneixeu personalment sabeu què he estat atabalat darrerament, pels que només hem llegiu, una disculpa i una explicació. M'he implicat políticament en una llista al meu municipi i això m'ha pres bastant temps. Temps que ara començo a recuperar, però no del tot, o sigui que la periodicitat de les entrades a aquest bloc serà... bé, serà la que sigui. Gràcies per la paciència.

Dit això, recordar que la darrera entrada a aquest bloc ja anava en aquest sentit, dir que ens hi jugavem (i ens hi juguem) molt en aquest 2015.

I com no podia ser d'una altra manera, ens hem endut sorpreses. La primera arriba en les eleccions municipals, quelcom ja esperat.

Si bé a nivell del nostre poble el canvi no ha estat tal,de fet l'actual equip de govern a revalidat la majoria absoluta amb molt poc desgast, sí que s'ha produit un fenòmen interessant, un creixement important de les forces de l'oposició, una victòria pírrica, de fet, per a tots els contendents. Vaja, que res no canvia.

No obstant això sí es pot dir que han passat coses positives: la primera, PxC ha quedat fora de l'Ajuntament (com a gairebé tot arreu) fet que suposa el principi de la fi d'un estil i un discurs antidemocràtic. L'altre factor és el creixement del sobiranisme a Montbui, lent, tímid i insuficient, però creixement al final. En aquest sentit, el vot en clau nacional, com a tot arreu, no s'ha fet notar, o molt poc.

Una altra qüestió és el que està passant amb posterioritat al 24M. Si ens traslladem, per exemple a Barcelona, on BeC ha obtingut la majoria (simple, insuficient per governar sense pactes), veiem que s'ha produit un gir generalitzat cap a l'esquerra, un toc d'atenció a les forces conservadores i "sistèmiques". També veiem com es confirma el declivi del PSC, que tot i aguantar l'escomesa a l'area metropolitana, perd vots i regidories a tot arreu. 

Aquesta és la primera percepció. L'altra és que, en general, el vot sobiranista augmenta. No us atabalaré amb xifres ja prou conegudes, però és un fet conegut. El 24M ha sigut la primera volta del 27S però demostra que el component nacional ha d'anar acompanyat d'un gir social. Calen noves polítiques i noves maneres d'afrontar les necessitats reals. 

S'ha acabat el temps de les reafirmacions nacionals, les ballades de sardanes i l'aparador, cal dur a terme accions reals, cal fer un salt a noves maneres de fer i de comunicar. Cal fer un gir a l'esquerra però també cal abandonar discursos ambigus i la indefinició. Cal ser valents i aguantar la darrera escomesa, que arribarà.