Som Escola

Demà, l'entitat Som Escola ha convocat una manifestació a Barcelona que es preveu multitudinària en defensa del model d'immersió lingüística i integrador de l'escola catalana. I diem defensa per què aquest model es troba atacat pels poder de l'Estat, amb la ja famosa LOMCE també coneguda com a llei Wert. 

Aquesta llei de millora de l'ensenyament es converteix en una burla quan defensa qüestions com la imposició del castellà com a llengua vehicular encara que només un alumne ho demani, recupera les revàlides, treu capacitat de participació i decisió a les famílies, reintrodueix l'aprenentatge memorístic, promou currículums escolars inassumibles i elimina l'esperit crític relegant assignatures considerades "inútils" com la filosofia o la música.

A més, de totes aquestes qüestions és un atac a les competències exclusives en ensenyament de diverses comunitats autònomes, no només a Catalunya.

Aquesta reforma educativa (la setena en 35 anys, a una per govern de l'Estat) respón no només a l'objectiu, ja anunciat en seu parlamentària, d'"espanyolitzar" els nens catalans (com si fossin indis que han de ser evangelitzats, guaita!) si no altres de més greu. Primer, liquidar el model de convivència social que ha generat el model educatiu català, i segon, i aquest ja no només en clau catalana, crear una escola i, per tant, uns ciutadans adoctrinats, irreflexius i mesells i que per tant poden ser fàcilment manipulables i acrítics amb el poder establert.

I mentrestant, Jaume Sastre, seguirà posant en risc la seva vida en una vaga de fam que ja dura 37 dies demanant diàleg amb el govern balear per tal d'evitar l'aplicació del TIL.

És per tot això que demà, serem molts els que lluirem la samarreta verda, és per això que serem molts els que direm que nosaltres, també, SomEscola.

Recordeu, la cita és al Pg. de Sant Joan amb Gran Via de Barcelona, a les 18:00.

WERTgonya, cavallers. WERTgonya

La reforma de l’ensenyament que pretén imposar el ministre Wert s’està convertint en l’enèsim atac al model educatiu català, un model basat en l’excel·lència dels seus alumnes i professionals (mestres, professors, pedagogs…) Aquests dies hem vist com l’atac s’ha centrat, un cop més, en la llengua vehicular de l’ensenyament. El projecte legislatiu original pretenia relegar el català, la llengua pròpia, vehicular i minoritzada (i per tant, objecte d’especial protecció, tal i com indica la “Santa Constitució” espanyola) no ja a un segon pla si no fins i tot convertir-la en quelcom residual imposant dues llengües estrangeres més amb caràcter de troncals. Sembla que vulguin negar els beneficis del bilingüisme real existent a Catalunya (car tots els que ens hem format en el model d’immersió som no ja bilingües si no multilingües) així com els diversos informes favorables al model (valgui d’exemple el darrer Informe Pisa que avaluava la capacitat lingüística). Aquest atac bé marcat per una intenció marcadament ideològica ja expressada vehementment al Congreso de los Diputados espanyol: la intenció és “espanyolitzar” els alumnes catalans. No obstant això hi ha altres aspectes encara tant o més greus que ataquen el model educatiu català. L’assumpció de la totalitat dels continguts de les matèries troncals per part de l’Estat. Així les matèries més sensibles, com la història i la geografia, passaran a control exclusiu de l’Estat: episodis de la nostra història com la expansió mediterrània, la Setmana Tràgica, la industrialització, la Generalitat republicana o la fil·loxera quedaran diluïts en una història allunyada de la nostra, i no parlem ja del coneixement del nostre país ¿tenen cabuda les comarques i les seves capitals en un programa general de geografia? Finalment, i potser el més greu. El model proposat és extremadament selectiu i orientador de l’ensenyament. Així es pretén que siguin els mestres i professors els encarregats de “teledirigir” el futur no només acadèmic si no també professional dels joves. Això és pretén amb la transformació del 4t curs de la ESO en un curs de cribatge d’alumnes: els millors seran derivats cap al Batxillerat (i la universitat) mentre que els mediocres seran destinats a la Formació Professional. Necessitem universitaris excel·lents però també professionals excel·lents, però per sobre de tot, necessitem persones lliures, amb criteri suficient per escollir el seu futur i el del seu país. El model del PP i del ministre Wert, però, és un altre, volen persones-màquina, preseleccionades, sense criteri propi, altament ideologitzades i, a ser possible, espanyolitzades.