Amb presses, tard, i malament

Així és com es modificarà la "sacrosanta" Constitució espanyola del 1978. I es farà, no per adaptar-la a la realitat que suposa la Unió Europea, ni per definir l'estat espanyol com un estat federal, fent desaparèixer aquest invent extrany i sense precedents internacionals que va suposar l'estat de les autonomíes, no, la proposta és una altra.

Es pretén fixar amb aquesta reforma un sostre de despesa per a les diverses administracions. Amb aquest eufemisme, però, el que es pretén es fixar el sostre de despesa de les autonomíes ja que la mateixa constitució garanteix l'autonomia municipal, cosa que es fa extensiva a les diputacions provincials.D'aquesta manera es perpetua i es legalitza, encara més, l'expoli fiscal de Catalunya per part de l'Estat espanyol.

Si bé sí és necessària una reforma constitucional aquesta pot servir per fixar el sostre de despesa de les administracions, i ho pot fer molt fàcilment: cada autonomia obté l'autonomia fiscal. I aquest és el sostre de despesa, el que cadascú pot arribar a recaptar i produir, després es pot parlar de fixar un límit d'endeutament, que cada territori hauria de fixar per no tornar a la situació actual.

O això o adéu Espanya (espero que sigui la segona opció...)

Canvi de cromos a la Diputació. Pagant tú, pagant jo...

Dilluns apareixia als diaris (extret del BOPB) el nomenament d’un conegut polític de la nostra comarca com a assessor de la Diputació de Barcelona. Fins aquí, tot normal. Desgraciadament normal. No criticarem la jugada d’aquest cas només —tot i que encara és més greu que en d’altres casos, pel fet que no és un càrrec electe de la Diputació, tot i la seva provada experiència—, és un error del sistema permetre que les mateixes persones ocupin diversos càrrecs públics, i dissortadament en tenim exemples a totes les formacions polítiques i a tot arreu.

He llegit crítiques contra aquest personatge públic que es poden extrapolar a d’altres que no hi apareixen i que ningú recorda, però són tant culpables (si és que es pot fer servir aquesta paraula) els uns com els altres. O no? El sistema ho permet, el culpable és el sistema? Ho som nosaltres?

Preguntes per a la reflexió. Ara, si em permeteu, un consell de cara a la galeria, senyors polítics amb diversos càrrecs, renuncieu a un sou, el més gran, seria un gest bonic de cara als que estem patint una crisi que no hem provocat, gràcies. O millor, deixeu un càrrec i permeteu que algú altre s’esborri de les llistes de l’atur.

Obres al Bruc, colapse, novament

Avui és el dia escollit per a que s'iniciin unes obres de reforma del segon túnel del Bruc, concretament el que es troba situat en sentit Lleida. És evident que qualsevol obra de millora i reforma és necessària i benvinguda però no tant si comporta, com és el cas, que una infraestructura quedi inutilitzada durant tres mesos. 

Així, a partir d'avui i fins a l'octubre aquest túnel quedarà tancat, convertint el pas pel túnel del Bruc en un coll d'ampolla en tots dos sentits, ja que s'ha habilitat el primer túnel (el que va sentit Barcelona) per al pas dels vehícles en tots dos sentits.

L'alternativa que ens queda, doncs, és el coll del Bruc, amb les seves curves, pendents i, és clar, camions.

Sort!!

Més greu, però, em sembla que la senyalització provisional d'obres només informi en castellà d'aquestes obres. Si l'excusa (que sempre n'hi ha) és l'estalvi, és clar, estalviem-nos el català. Si l'excusa, és, però, que hi hagi un major nombre de persones que puguin rebre la informació, per què no senyalitzar en anglés?

Internacionalisme molt mal entès

Aquesta setmana he rebut, d'un amic amb el qual podem discutir, sense fer-nos mal, un enllaç curiós.

Després de fer una lectura atenta i tranquila de l'article que es presenta, i d'alguns dels comentaris que s'hi insereixen la meva indignació és creixent. Jo sempre havia pensat que l'esquerra, fins i tot l'extrema esquerra, pensava d'una altra manera.

La lectura d'aquesta article em confirma una cosa. Per als espanyols, qualsevol cosa que sigui diferent a l'estàndard "castellà" no existeix. M'explico. La primera part d'aquest article equipara catalans a "la resta d'espanyols" a nivell econòmic basant-se en el fet que tots hem estat vivint per sobre de les nostres possibilitats econòmiques. Cert, té raó. Però això és una tònica del món occidental TOT el món occidental ha viscut per sobre de les seves possibilitats econòmiques durant els darrers 10 anys (o més) i de fet, ho continuarem fent si no hi ha un gran canvi de model(quin canvi serà, no ho sap ningú).

A partir d'aquí ja fa una crítica al model de democràcia representativa (sense donar alternatives) i defensa l'internacionalisme per atacar el nacionalisme català, promogut és clar, per la burgesia, l'empresariat i la classe política catalana però que no ha interessat mai el proletariat, enganyat i despistat per aquest tema. Vaja, els tòpics clàssics i manits que ja feia servir Alejandro Lerroux.

Així doncs, s'arriba a la conclusió de que cal fer un referèndum d'autodeterminació en que la pregunta sigui "O tot, o res", cosa que encara confirma més l'espanyolisme del que escriu, a més del cacau mental que duu  a sobre amb conceptes com la tolerància o el gran exemple de democràcia que és l'Estat Francés...

Sí que hi ha una defensa de l'internacionalisme, és clar, però quin? Aquell que s'ha convertit en un maquillatge per als imperialismes més "simpàtics", com van ser el soviétic i encara ho és avui el xinès. 

El dret a l'autodeterminació dels pobles ha d'existir, de la mateixa manera que el dret al treball i a la felicitat i els hem d'encarar des d'una perspectiva de progrés, però si aquest és l'internacionalisme que es defensa des de més enllà de l'Ebre, amb mi, que no hi comptin.

I Camps va dimitir...

Ahir el president (bé, ja ex-president) de la Generalitat Valenciana va anunciar la seva dimissió. Plega per, segons ell, no afectar la campanya de Mariano Rajoy a les eleccions estatals (hi ha qui diu generals) si, com finalment ha passat, ha de seure a la banqueta dels acusats pel cas de la trama Gürtel. 

Des del seu propi partit (el PP) ja han qualificat el gest de "gran qualitat democràtica" i "exercici de responsabilitat". D'això, a casa meva, en diem ironía, la qualitat democràtica i la responsabilitat, en política, es demostren fent les coses bé, escoltant el poble (que és, en teoria qui mana) i, sobretot, no acceptat suborns. 

Si aquest senyor, com sempre ha dit i defensat, és innocent, té ara la possibilitat de demostrar-ho, però ja la va tenir anteriorment i no ho va fer (pinta malament, doncs); només cal que tregui a la llum les factures dels seus trajos. I tot sol·lucionat. 

Sort senyor Camps! Sort País Valencià!