Totalitarisme

Aquesta setmana ha finalitzat amb la polèmica oberta per les declaracions realitzades per l'ex-president extremeny Juan Carlos Rodríguez Ibarra en les que qualificava de "feixista" "totalitari" i "colpista" el president Mas pel procés que aquest s'ha vist a dirigir cap el dret a l'autodeterminació de Catalunya (diguem-ho sense eufemismes d'una vegada).

Les declaracions d'Ibarra sempre han sigut polèmiques ja que és una persona que, si alguna cosa l'ha caracteritzat, és la seva manca de "tacte" polític o, dit d'una altra manera, la seva sinceritat. 

No obstant això en aquesta ocasió, com en moltes altres ha pixat fora de test.

Entendre que dirigir un procés com el català, en el que una gran majoria de la població (el 55% segons el darrer CEO) entén que la independència és la millor solució per al país, és optar per ubicar-se en el feixisme o el totalitarisme és com a mínim, demagògic. La defensa de la Constitució espanyola que fan determinats sectors de l'espanyolisme més ranci és una mostra més d'aquest totalitarisme. El compliment de la legalitat no pot ser mai una excusa per a negar el principi de la democràcia. Si bé les lleis han estat fetes per a ser complides aquestes són humanes i no divines, i per tant, estan supeditades a la voluntat dels homes, que les poden canviar quan aquestes ja no són útils. Concepte que, des de mentalitats tant poc democràtiques com les que mostren els polítics espanyols, és difícil d'entendre.

Les declaracions d'Ibarra, i altres exabruptes com la destitució del Fiscal General de Catalunya, Martínez Sol, només faran que accelerar el procés i el tancament de les opcions "legals" a una sortida de Catalunya de l'Estat espanyol només faran que donar-nos una major raó i necessitat. 

Potser sí que l'haurem de declarar "heroi indepe"...