Han passat més de trenta anys des de la Guerra de les Malvines però l'enclavament britànic de les Flakland, reclamat per l'Argentina, torna a estar de moda.
Durant aquest cap de setmana s'ha celebrat en aquest arxipèlag austral, habitat per encara no 3000 persones, un referèndum amb l'objectiu d'establir l'actual estatus polític de les illes. El resultat no deixa lloc a dubtes, un 98,9% dels habitants amb dret a vot de les illes ha decidit que volen mantenir-se com a un territori d'ultramar de la Gran Bretanya.
Aquest fet, no obstant no fa callar les reclamacions argentines, basades en uns drets històrics més que dubtosos.
Fent paral·lelismes amb l'Estat Espanyol podríem parlar dels casos de Ceuta, Melilla i, en menor mesura, les Illes Canàries, reclamades com a vàlvula d'escapament quan hi ha algun rebrot social contrari al règim al Marroc.
El règim alauita reclama des de fa anys la possessió d'aquests enclavaments africans en contra de, segons sembla, la voluntat majoritària dels seus habitants, i és clar, l'oposició frontal dels successius governs espanyols.
Potser una solució per dirimir i tancar definitivament aquest contenciós seria prendre exemple de les Falkland, convocar un referèndum en aquests territoris per a que els seus habitants puguin esgrimir un argument real i de pes davant de l'ONU fent callar les reclamacions irredentistes del Marroc. És clar que aquesta és una opció perillosa per a Espanya ja que concedir el "dret a decidir", encara que sigui per confirmar una situació com l'actual, per a un determinat territori pot suposar, i de fet ho suposaria, permetre el mateix exercici democràtic a d'altres territoris que, com Catalunya o Euskadi, tenen com a objectiu trencar amb l'Estat espanyol.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada