La crisi d'Ucraïna s'ha desenvolupat de forma sorprenent i perillosa per a Ucraïna, Rússia i la mateixa Unió Europea. Si fa unes setmanes tot es centrava en la polèmica decisió de, l'ara ja expresident ucrainés Víctor Ianukóvitx, de trencar les converses que durien a un pacte comercial d'Ucraïna amb la UE pressionat per la Rússia de Putin contrari a aquest acord, ara la qüestió es pot considerar de "pre-guerra".
Fem un resum ràpid, la negativa a subscriure aquest acord comercial porta a Ucraïna a una situació de no retorn, econòmicament molt feble -Ucraïna no disposa de liquiditat ni de més crédit bancari- ha de buscar una sortida, només la UE o Rússia podien ajudar l'estat en fallida. L'interés de la UE era obrir una nova porta cap a l'est (potser per anar a buscar el gas ucrainès, turc i de l'Orient Mitjà) sense passar per Rússia. Políticament, però, existeix una minoria pro-russa representada en part per Ianukóvitx que, davant de les pressions russes, decideix trencar les negociacions amb la UE i aproximar-se a Rússia.
Aquí esclata l'oposició anti-russa, organitzada en l'Euromaidan, que, defensant postulats democràtics (discutibles, si més no) inicia una autèntica revolució que deposa Ianukóvitx i s'atorga el poder.
Aquesta situació, però, porta a la divisió del país entre partidaris de Ianukóvitx i detractors d'aquesta, divisió que coincideix, curiosament, amb la distribució majoritària o minoritària de la població d'origen rus.
El país, queda,doncs, dividit en dos i Rússia adopta una actitud bél·lica recolzant els partidaris de Ianukóvitx. El primer pas ja l'hem vist: maniobres militars i ocupació de la República Autònoma de Crimea. Ara, però, ja proposa fins i tot un referèndum d'autodeterminació per a aquest territori seguint l'estela dels referèndums escocès i català d'enguany. Putin, qui, fins fa pocs dies, deia que aquests referèndums serien ilegals...
Tot i que històricament Crimea havia estat més pròxima a Rússia el seu "sentiment nacional" és present, però, aquest referèndum neix d'una voluntat pròpia o és una estratègia del Kremlin per assegurar-se la seva presència a la zona (de forma imperialista) com ja va succeír amb Abkhàsia i Ossètia a Geòrgia? Només el temps ens donarà respostes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada