Negociar

Les declaracions del conseller Homs d'ahir han estranyat, espantat o agradat a propis i estranys. Tot i que va matissar les seves pròpies declaracions el mal ja estava fet.

Però, en certa mesura, sí tenia raó. Aclari'm-ho, però. En tot procés com el que està vivint Catalunya com a nació (un procés de secessió) hi ha d'haver, en un moment o altre, una negociació. La qüestió és què es negocia, quan i, finalment, quins son els resultats d'aquesta negociació.

L'ideal és la negociació prèvia al fet, és a dir, una negociació que té com a objectiu establir amb quins mecanismes es durà a terme el procés, això és quines modificacions legislatives s'han de dur a terme i que afecten a l'Estat, com la part a secessionar exercirà el seu dret d'autodeterminació (referèndum, eleccions plebiscitàries, declaració unilateral...) i com l'Estat respondrà. En definitiva, unes "normes del joc" definides des de l'Estat i que són aplicables a ambdues parts, solució que ja hem vist aplicada als casos del Quebec i Escòcia. Aquesta permet, després d'aplicar el procediment escollit i en funció del resultat, una negociació posterior sobre repartiment de deures i obligacions entre els dos nous Estats apareguts.

L'altra opció, però, dóna la força a la part secessionada, el nou Estat. Si no hi ha un acord previ, la negociació pot arribar a existir, però no és necessària. Depèn de la voluntat del nou Estat. Evidentment, aquest estarà interessat a negociar determinats aspectes i ho farà en funció dels seus propis interessos, cercant sobretot el reconeixement internacional. Per altra banda, l'Estat matriu també voldrà negociar determinades qüestions. 

En el cas que ens ocupa, Espanya estarà més que disposada a negociar, tard o d'hora, per qüestions com el deute extern o la política fronterera i comercial (en cas que, com alguns indiquen, Catalunya quedés fora de la UE, encara que fos de forma transitòria). Ara bé, la Catalunya estat estarà disposada a seure a aquesta taula de negociació si, com està passant fins ara, l'actitud de l'Estat espanyol és de menyspreu i atac frontal al país i el procés? 

Negociar sí, però abans de la consulta, després és tard.