En aquesta setmana, que s'ha produït el debat de Política General al Parlament de Catalunya, ha aparegut, de la mà d'Antoni Duran i Lleida, una proposta d'encaix de Catalunya a Espanya per la via confederal. El que ja molts anomenen la "tercera via".Aquesta tercera via suposa que, per part de l'Estat espanyol, s'haurien d'acomplir una sèrie de criteris econòmics, lingüístics, culturals i polítics que ja s'han demostrat sobradament inassumibles per Espanya. Així es demana una completa autonomia pel que fa a la política lingüística, un ampli concert econòmic (pacte fiscal) i la capacitat de Catalunya d'autoregular-se legislativament. Ressumint, el que ja establia l'Estatt d'Autonomia del 2006 amb l'afegitó del pacte fiscal propossat el 2010.
Ja veiem, doncs, que la tercera via té tant recorregut com la de la imatge que il·lustra aquesta entrada. I per què? Doncs per què aquesta no depèn de la voluntat democràticament expressada pel poble de Catalunya en una hipotètica consulta si no que depèn de la voluntat de l'Estat espanyol d'aplicar-la. I com històricament ja s'ha demostrat, aquesta voluntant és nul·la.
La tercera via ja s'ha assajat, des de fa 150 anys, i no funciona. No fem invents ni intentem despistar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada